Com s'acaba el mon?

A punt d'entrar a 21/12/2012 i tot just ara m'entra la curiositat per començar a imaginar com s'acabarà el mon, demà, suposadament a les 12 del migdia, a mi m'agrada imaginar-ho d'alguna d'aquestes maneres:

- Com una peli de Woody Allen, de cop comença a sonar una cançó de jazz, com si fos gravada fa 15 anys, i al cel apareixen els noms de tots els actors, amb lletra blanca (el cel ha de ser negre, hauria de passar de nit) i per "alphabetical order" (us heu fixat que no fa treballar mai a ningú que tingui un cognom que vagi abans que Allen alfabèticament, aixi ell sempre surt primer als crèdits?

-Com un concert de heavy metal dels 80-90 , amb focs artificials, i himnes de heavy classic sonant a tota castanya mentre els "espectadors" anem cantant, amb els braços enlaire i fent els mítics "cuernos" i moguent el cap endavant i endarrere. I botant amb els peus enganxats a terra. El mes avançat pot tocar la guitarra aèria, si es vol.

-Com una peli d'aquelles cutres, basades en fets reals, que acostumaven a fer les tardes dels dissabtes; Amb una explicació del que els hi va passar als personatges, que  per no allargar mes la peli ho fan amb una veu en off tipus : I Chet se casó con Pegg-Sue en la capilla donde habian contraido matrimonio sus padres, i tuvieron un niño y una niña, al pequeo John, su padre nunca fue a verle jugar a beisbol, i a la pequeña Cinthya  su madre no la fue a ver actuar en la funcion de final de curso .... (us en feu la idea no?)

-Com un partit del Barça, amb una pallissa.

-Ara, el que a mi m'agradaria més, seria que es sentis una veu, tipus, ta mare quan ets petit i digués, vinga va aneu recollint que marxem, d'aquí deu minuts hem de ser al cel i a aquesta hora segur que trobem trànsit.

 Ah i l'ultim, que tanqui el llum, que gasta.

Feliç fi del mon i prospera construcció del nou.

P.D. Quina credibilitat té una civilització que es diu igual que una abella de dibuixos animats de quan tu eres petit?

P.P.D. S'accepten propostes o il·lusions

Adeu Espanya, fins diumenge que vé.

En la relació Catalunya-Espanya, sovint sento la comparació amb el divorci, inclús, des de Catalunya , ens agrada comparar-nos amb una parella casada per inèrcia, on , nosaltres som la dona maltractada i decidim marxar, sense necessitat d'haver de demanar permís al maltractador. La metàfora és explícita, molt, però crec que a les Espanyes, se'ns veu bastant diferent.

Alguns comentaris pro-espanyolistes , ho comparaven mes amb la relació entre els pares i un fill que vol marxar de casa, però vol seguir conservant la setmanada ,que li rentin els calçotets, i endur-se els tuppers de macarrons que fa la mama i que ningú sap fer igual.

El meu punt de vista en tot això es el següent, crec que des d'Espanya ens veuen, si,  com  el fill que vol marxar de casa, però no es queden amb l'anècdota del tupper i les rentadores, el que tenen és por. Por que el fill s'hagi fet gran sense el seu consentiment, por que hagi aprés coses que no estaven en els seus plans, una por terrible que finalment no sigui advocat o banquer, i potser acabi fen de músic , o pitjor encara sardanista!  Una mena de fòbia a quedar-se sols i a no saber emplenar el buit, ara que un dels fills no vindrà tan sovint. Uns nervis a l'estomac per que el nen finalment s'obrirà al món i veurà que no és com ells l'hi han ensenyat durant tots aquests anys. Un terror esfereïdor, que l'ocell, al volar del niu, conegui nous animals i s'adoni que els seus pares, només son això, dos animals més, com la resta. Una impotència i un pànic escènic, per haver d'explicar al fill que es vol emancipar, perquè estarà mes bé a casa, amb unes normes, que volant lliure, poden posar les seves.

En aquests casos, quan el fill ja ha pres la dessició, quan més se l'intenta retenir, mes violentament acaba marxant de casa i menys relació acaben tinguen, i es culpen mútuament d'això la resta de la vida. El fill, marxar, acabarà marxant, de tu, Espanya paternalista , depèn de com ho faci.

Ah , i un petit detall, per acabar, que Catalunya no és el fill, el germanastre, com a molt, i encara i aixó fa que la seva actitud encara sigui mes ridícula.

Adéu, Espanya, fins la setmana que bé, jo porto postres i vi i tu vas a buscar els pollastres. El país Basc que porti l'aperitiu.

Improvisant

Ni veo ni siento ni sé,
ni creo ni miento a mi fe.
Si lloro reviento, porqué
ni como hambriento de sed.

Si amo no sé porqué
si callo de fe, lo sé
di algo, José Mercé :
- Que el ultimo verso se tendría que cambiar. jodé

En una versió menys improvisada, els dos últims versos quedarien :



si bailo ni se si sé
si mato, lo haré con fe.


I el titularia, si l'hagués de titular, que de fet, no cal : Ni conmigo ni sin mi

La vaca i el porc (conte infantil)

Aquest conte va néixer un dia que el meu fill gran, encara quasi no sabia parlar, al preguntar-li si volia que li expliqués un conte, com començava a ser costum cada nit abans d'anar a dormir, em va dir " si, de la vaca" no crec que sabés dir gaires mes paraules que vaca, però què no es capaç de fer un pare pel seu fill? Com que no en sabia cap, em vaig inventar aquest que ara posaré negre sobre blanc. 

LA VACA I EL PORC

Hi havia una vegada un conte que començava amb hi havia una vegada, i el que hi havia, aquesta vegada, era una vaca, una vaca gran i alegre que vivia en una granja amb el seu amic el porc. Cada dia, després de pasturar, la vaca l'anava al seu tancat on vivia amb els altres porcs i xerraven i reien durant una estona.

Un dia el porc li va dir a la vaca:

-Escolta , tu i jo ja fa molt de temps que ens coneixem i som amics oi?

-I tant- va respondre la vaca.

-Doncs et vull demanar un favor, tu i les teves companyes, cada dia sortiu a pasturar i torneu alegres, contentes,  amb la panxa plena i carregades de coses molt bones, que em podries portar alguna d'aquestes coses per mi un dia d'aquests? M'agradaria saber què hi ha fora d'aquestes tanques, i si es tan bo com sembla.

La vaca, ben contenta per la confiança que li acabava de fer el seu amic, li va dir que si i que li portaria el què  més li pogués agradar de tooooota la muntanya.

Contents tots dos es van dir adeu fins l'endemà. Mentre la vaca tornava a la seva quadra, rumiava que li portaria al porc, i ben aviat ho va tenir decidit. "li portaré herba de la que creix a la cara nord, que és la més bona de la muntanya, segur que li encantarà" I amb aquests pensaments, la vaca es va posar a jaure i va quedar ven adormida amb un somriure

L'endemà, el pastor va venir a buscar el ramat per portar-los a pasturar, com cada dia, i tot just obrir la porta, la vaca ja saltava d'alegria i corria, impacient, per arribar a la cara nord de la muntanya per collir la millor herba pel seu amic.

Quan va arribar a la cara nord de la muntanya, la vaca va buscar la zona mes humida, on l'herba creix mes gustosa, i va menjar tota la que va poder guardar en el seu estomac, després, tot xino xano i amb l'alegria que dona la feina feta, va tornar cap a la granja on l'esperava ansiós el seu amic. 

-Té, aquí tens, el millor del prat- Va dir la vaca, i va començar a treure el que portava guardat a la panxa .

El porc va quedar ben sorprès, al veure tot aquell munt d'herba, però com que confiava amb la seva amiga, la va tastar i li va dir.

-Ecs!! aquesta herba es calenta i molla , això és el millor que hi ha? quina decepció

-La vaca ben sorpresa, li va dir que recent collida era més bona i fresca, però que ella l'havia hagut de portar fins a la granja dins la panxa i clar s'havia escalfat. -Però no pateixis- li va dir, - demà quan sortim, et portaré una cosa que segur que t'encanta, i se'n va tornar cap a la seva cort una mica desil·lusionada, però amb coratge per seguir pensat què li podia portar al porc. 

Hi va estar donant voltes unes hores, i al final ho va veure clar, el riu! l'aigua fresca del riu es millor que la del pastor, on vas a parar, això segur que li agradarà al porquet, i va quedar dormida esperant l'alba per poder marxar.

A l'hora de cada dia, el pastor va obrir la porta i la nostra vaca va sortir ben contenta amb dues garrafes metàl·liques per poder carregar molta aigua pel porc, i la va anar a buscar allà on neix el riu, que l'aigua es ben  fresca i plena de la vida que després escampa per tota la vall, Per que és gracies a l'aigua que a la vall hi ha herba fresca, peixos als rius, insectes i animals als prats i boscos, i també és gracies a aquesta aigua, que hi ha boscos i prats amb flors i abelles. 

Va ser la última de tornar a la granja, perquè el naixement del riu es a la part alta de la muntanya, i a més a més havia de fer el viatge de tornada carregada amb pès, però només de pensar amb la cara de felicitat que faria el porc, ja se li passaven tots els mals. 

Només de veure-la arribar, el porc ja saltava d'alegria i es posava content. Estava ben nerviós per saber què li portava la seva amiga viatgera. 

-Aigua??, de tot el que hi ha allà fora, i tot els que porteu sempre i només em portes aigua? - Va replicar el porc al saber què duia la vaca a les gerres.

-No és una aigua qualsevol, es la mare del riu, és del lloc on brolla, on hi ha mes minerals i l'aigua es més fresca, aquesta aigua no té res a veure amb la que et posa el pastor- Va dir la vaca

-Tens raó- contestà el porc després de provar-la- Aquesta aigua és mes dolenta!!! està calenta i te gust a metall, no val res.... això t'agrada??

La vaca, ben estranyada, la va tastar .  - ECCCS!! no val res, aquesta aigua no és com la que hi he posat, s'ha escalfat amb el sol de tornada, i les gerres metàl·liques li han donat aquest mal gust, és molt dolenta!!! Però no pateixis que a la tercera va la vençuda, demà SI que el que et portaré serà del teu gust-  I va anar cap al seu llit a rumiar que li podia portar l'endemà.

Peró per molt que rumiava i rumiava, no li sortia res, pensava en totes les coses que hi havia fora de la granja i amb els gustos del porc, però no se li acudia res. I al final, va caure ben endormiscada mentre pensava. 

Aviat es va tornar a fer de dia, i com sempre, ben puntual, va arribar el pastor per obrir la tanca, aquest cop, la nostre vaca va ser la ultima de sortir, no sabia què podia fer, caminava mes per inèrcia que no pas perquè salpiqués on anava quan de cop : PATAXOF!!!!  Va posar les quatre potes en un bassal, va relliscar i tota ella va quedar coberta de fang. 

-Hi ha dies que val mes no aixecar-se del llit- Va pensar, i de cop, sense ni saber d'on ni com, li va venir al cap què era el que al porc més li podia agradar de tota la vall. Va córrer cap a dins la granja a buscar dues marranxes ben grosses , les va omplir del fang mes pudent i brut de la vall, el que tenia mes llot i mes brutícia, i mes animalons, i va córrer cap a la granja a portar-li al porc, aquesta vegada, ell no l'esperava encara, i el va agafar per sorpresa, estava d'esquenes quan la vaca va arribar i li va buidar tot el fang per sobre mentre li deia;  Sorpresa!!!

El porc, que no sabia d'on li baixava tot allò, va quedar ben quiet per un segon, i en sentir la pudor que feia aquell fang i veure's ben brut de dalt a baix, va començar a saltar d'alegria tot cridant - És el millor fang que m'he rebolcat mai, gracies, gracies... 

I la vaca, contenta  feliç de veure el seu amic saltant d'alegria, se'n va anar a dalt de la muntanya a veure aigua fresca del riu, i a menjar herba de la cara nord mentre pensava: Peró mira que n'arriba a ser de porc.

Article dedicat a Jose Ignacio Wert

Mira noi, ja t'ho pots ben treure del cap.



P.D. Que vols un festuc o pistatxo?

Les meves pors

Aquest escric sorgeix després de la lectura d'un article de la Miriam Tirado , escrit a www.aflordepell.cat (http://www.aflordepell.cat/2012/11/els-reptes-de-la-crianca/) on parla de la criança respectuosa amb els ritmes del fill per part dels pares. I  no està centrat en quin és el millor mètode per criar el teu , que això ja ho fa molt be l'autora del text mencionat, sinó en les pors que m'ha fet ressorgir el llegir-lo.

PORS

Personalment, ja no em qüestiono si la criança anomenada "con apego" és la millor, pel fill, no en tinc cap dubte. Les meves pors van en una altra direcció:

Seré capaç d'entendre i saber reconèixer cada una de les necessitats dels meus fills? Sabré adaptar-me a les seves diferents etapes? Les reconeixeré?

Puc fugir de les influències que m'han marcat la vida i no van en aquesta direcció? Tinc una prou bona gestió emocional per encarar aquest repte? En aquest sentit, soc un bon exemple pels meus fills? Puc educar als meus fills de manera diferent de la que jo he estat educat?

Puc evitar generar les meves carències, de qualsevol tipus , en ells sense projectar-los les meves frustracions?

I la por mes gran de totes és la que m'ha generat la part del text on descriu el tipus de persona en la que es convertiran els nostres fills amb aquest tipus d'educació, perquè reforça certs tipus de conductes i els descriu així;

" I aleshores, quan siguin adults, seran dels que no callen, dels que lluiten, dels que tenen idees pròpies, dels que emprenen, dels que no tenen por de fracassar en un projecte i aixecar-se de nou, dels perseverants, dels de sana autoestima, dels que no es deixaran enganyar,... Adults decidits que no callen. Adults lliures"

I m'assalten molts dubtes :

Tenen lloc en el mon que estem creant aquests adults lliures per ser-hi feliços? O pel contrari, tindran tanta feina rebel·lant-se contra tot el què esta malament que no podran gaudir d'ells mateixos? És un bé tan preuat la llibertat en un medi on no es pot exercir tan sovint com tindríem la obligació? I les idees pròpies, en un lloc on cada vegada es tendeix més a la robotització dels llocs de treball (i no em refereixo al canvi d'humans per màquines, només) son/serán una virtut o un defecte? En resum, no estaran sobre-qualificats emocionalment pel mon que els hi estem deixant ?

O al cap i a la fi, son la solució al munt de problemes que nosaltres mateixos estem generant? I si és així, no els hi exigim massa?

Jo no em resigno a educar soldats o obrers , això ho tinc clar, no em resigno a privar als meus fills de la llibertat, o com a mínim de intentar-ho, no em resigno a creure que és més feliç l'ignorant que el que coneix els problemes que l'afecten,  però que no em resigni no vol dir que no tingui por.

I avui un conte

I avui, un conte per no pensar en política (segur?)


Hi havia una vegada en una granja perduda a les afores d'un poble, un gall que el galliner se li havia fet petit ja feia temps, i ara rondava per tot el Mas manant com si fos casa seva, tampoc estava acostumat a una altra cosa, ho havia fet tota la vida, o si mes no, ho havia vist fer al seu pare que era el gall que manava abans al galliner, amb el parèntesis necessari per provar galls d'altres famílies i veure que manaven com estaven acostumats.

El gall, voltava per la granja, segur, tranquil, valent, amo. Anava a veure els burros, que acabaven de criar i havien passat de 3 a 9 fent una gran fressa i escàndol, ja se sap que quan els burros bramen poden ser molt desagradables, però no eren perillosos, estaven lligats molt i molt curts a l'estable i no en podien sortir.

Després de visitar ases i someres, al gall, li agradava controlar què feien les vaques, animals amb força però dòcils, mansos, pacífics, mes preocupats en menjar verd i mirar de controlar el metà de les seves ventositats que no pas de trencar o saltar el filat, mes orientatiu que ferm, que les tanca. Al gall li agradava veure com un animal tan gran, pesat i valent, estava sota el seu mandat i feia poc mes que mugir, li donava confiança i convicció per seguir caminant per la granja.



La següent parada era la mes desagradable de totes, de fet era l'ultim lloc de la granja on volia anar el gall, les porqueres, 12 porcs enormes i pudents i 6 truges famolenques, greixoses i llardoses capitanejats tots ells per una gran Truja , altrament dit , Porca, a la que li havien fet la cirurgia estètica perquè no s'assembles tant a la resta de porcs, però el resultat encara era més espantós que l'original, i el pitjor és que li seguia agradant revolcar-se amb la merda dels altres animals de la masia. Al gall no li feia gens de gràcia visitar els porcs, perquè estava molt mal vist per la resta dels animals, el cas, és que no sabia com s'ho feien , però aquests sempre tenien menjar, i clar veien com n'estaven de grassos, encara ara que les vaques eren magres, un no podia menystenir-los així com així, o sigui que el gall, d'amagatotis, els anava a veure molt sovint.

Un dels espectacles que es guardava pel final el gall, era anar a veure les rates, uns animals que havien estat a prop de ser una plaga, ara vinguts a menys, pel verí que posava els dos amos de la granja del costat, de la que, la nostre granja del conte en formava part però que volia deixar de formar-ne, i per la mania que havien agafat últimament de menjar-se les seves pròpies cries, això estava deixant un dels animals amb mes possibilitat de procreació de la granja , en un dels mes dèbils, això al gall li despertava un instint assassí, que feia, que si es trobava una rata separada de la manada, li obria el cap a cops de bec sense ni pensar-ho.

Sempre, quan acabava de fer el vol, el gall tenia la sensació que li faltava alguna cosa per veure, algun animal per analitzar i tenir controlat, però tornava cap al seu galliner, a calmar les gallines, comptar els ous que havien post durant el dia i  a dormir. L'Única cosa que havia de vigilar el gall, quan feia la ronda, eren els tres gossos anàrquics que voltaven per la granja i que, tan espantaven les vaques i s'acostaven on ells creien que on havien d'estar, com li mossegava alguna gallina, com espantaven als ases o robaven el menjar als porcs per donar-los a les rates.

El què no sabia el gall, es que aquests no eren els únics animals de la granja, a sobre dels taulats, sempre hi havia hagut un grup de coloms, que en formaven part tant com la resta, encara que ningú els tingués en compte, encara que el gall els despreciés, també formaven apart de la granja, i el dia que el gall, s'adonés que hi tenia uns animals que podien volar i marxar lluny a buscar menjar, ja no necessitaria estar pendent que els 2 amos de la granja li portessin l'aliment. Només havia de mirar mes lluny i acceptar un cop de ma dels coloms, que a la vegada, havien de fer l'esforça de baixar a la granja de tant en tant.

A veure si ho entenc

A veure si posant-ho sobre blanc ho entenc :

Mas treu 50 escons i fracassa, les CUP 3 i triomfen , C's en puja 6 i demana la dimissió de Mas o li fa una moció de censura perquè n'ha perdut 12 , nombre que ells no els poden perdre perquè desprès d'arrasar no els tenen!

Els socialistes estan contents perquè no s'han fotut la nata tan forta com es preveia (¿???¿?) ICV salta d'alegria perquè en puja 3 i queda amb 13, passa de quarta a cinquena força política, però salta igual. 

El PP treu els seus millors resultats de la història, i això evidentment es motiu d'alegria, d'acord alegria sí, motius per donar lliçons i parlar com si tinguessin majoria absoluta no, que son la quarta força, per darrera de la demacrada CiU i dels derrotats i anul·lats socialistes, i dels independentistes d'ERC que no representen a ningú.

ERC, en tot cas, són els únics que tenen motiu real per estar contents, passen de 10 a 21, doblen i passen a ser segona força, i a més a més la força més votada també porta (ara si desprès de molts anys) el referèndum al seu programa. I no han tardat gens a posar les primeres condicions, condicions, que per altre banda no m'assemblen massa exagerades, cosa que està bé.

Per tant , i ara faré gala de tots els meus estudis i de les hores que m'he passat darrera d'un bolígraf o un teclat ajuntant lletres: Senyors que us dediqueu a la política aneu a prendre pel cul un darrera l'altre, això si, si us plau, sempre si us plau. (CUP i ERC encara no us heu guanyat aquesta frase,  però estarem atents)

I ara què?

Mas no ha aconseguit la majoria absoluta, molta gent ha aconseguit el seu objeciu principal, que al menys les tisores, les hagi de fer anar amb un adult al costat que l'assesori, com si fos un nen petit a clase de preteconologia (feia anys que no escrivia aquesta paraula)

Junqueres i la seva ERC ja sòn segona força política al parlament de Catalunya i això pels independentistes, a priori, semblaria un motiu d'alegria, quasi ignorant  les dues ultimes legislatures que havien tingut responsabilitats similars.

El PSC s'ha fotut una nata considerable, perdent la segona força pero sense enfonsar-se a l'abisme que tothom li pronosticava, i això és absolutament incomprensible desde el meu punt de vista, ja que desde el dia que es van convocar les eleccions i fins a dia d'avui, tan el seu candidat com tot l'entorn socialista, tan d'aqui com de la resta d'espanya no han parat de fer el ridícul.

ICV-EUiA puja, no amb excés, pero puja, i aixó es bo , perque estan en contra les retallades, son sostenibles, ecologistes, no massa lletjos, parlen fluixet i no criden i el candidat es mono.

C's han aconseguit 9 diputats i semblen que hagin voltat la majoria absoluta... en fi... ja hi ha milers de persones que l'escolten, no cal que també ho faci jo.

El PP fidelitza el seu electorat i repeteix resultats.

I la sorpesa mes agradable ha estat la irrupció amb 3 diputats de les CUP quedant a molts pocs vots d'entrat a Girona i a Tarragona.

I em permeto el luxe de posar-vos el resultat d'una suma : 78418 vots independentistes sense representació, gracies a les CUP a 3 demarcacions i a Solidaritat a tot catalunya.

I la pregunta ... i ara què? aqui qui mana?

Abans que ningu pensi en ERC+CIU ... recordo que son esquerres i dretes manan en plena crisis .... ??¿?? si?

altres opcions aritmmètiques sòn :

CiU+PSC
CiU+PP
CiU+ERC
PSC+ERC+C's-PP (uis quin mal !)
PSC-ERC-PP-ICV (raro raro)
En fi que o hi ha ciu o s'han de sumar PSC ERC PP i algu més, ale algu em dona versions creibles??

Bona nit, es tard i, clar el Barça ha guanyat, el Madrid ha perdut, Alonso s'ha quedat sense mundial, alguna cosa no havia de surtir del tot perfecte, panorama divertit per als curiosos de la política.

Pendents del cami de la independencia

Doncs au, la feina ja està feta, ja ens hem decidit i hem executat el vot (m'agrada aquesta expressió per aquestes eleccions on sembla que votis a qui votis botes a algú i algú se't rebota). Ara, com que tot el què podiem fer ja està fet, només pode seure i esperar a que se sàpiguen els resultats.

Per fer-nos mes curta l'espera i que no ens deseperem, el Real Madrid, ahir va tenir la deferència de deixar-se guanyar, i aixi una part dels catalans ja té en què pensar tot el dia, que si estarem a 11 punts, que si la ultima lliga que juguem a Espanyña la guanyarem nosaltres....

A mitja tarda, tot indica que Alonso no aconseguirà el seu tercer títol mundial i que si Vettel fa bons els pronòstics , els catalans més antiespanyñols també tindran en la F1 un motiu d'optimisme, i per acabar de arrodonir el dia, a l'hora del recompte el Barça juga el seu partit, i si els resultats , tan en un lloc com en l'altre , són els que un espera, el pastíts pot ser tan dolç que ens pugi el sucre a tots.

L'expeiencia t'ensenya que no tot surt bé sempre, per tant, de tot el que encara queda per passar, alguna cosa ens surtir``a "rana" espero doncs, que demà o el Barça encara estigui a 8 o que Alonso celebri el titol mundial perque sino .... 4 anys costaràn molt de passar,  i mes 4 anys com els que ens esperen.

GUIA RAPIDA PER INDECISOS PEL 25N

Guia tan rapida com absurda per saber a qui votar el 25N, si no votes sempre al mateix o si no ets militant de un partit.


1.- Creus que és un moment diferent per aconseguir la independencia de Catalunya, un ara o mai i vols sigui ara?

                             Resposta : Vota CiU, si te'ls creus per que no els hauries de votar

2.-Si vols que tot segueixi igual a EspaÑa :

                            Resposta :Vota PP a les generals de Madrid

3. Vull la independencia de Catalunya i no crec que sigui un moment diferent de la resta

                            Resposta : Vota SI

4.- No creus prioritari el tema catalunya espanya però si sortir de la crisi.

                           Resposta: Seu assegut i espera que els bancs obrin les aixetes, que encra queda un temps, i si vols tenir la conciencia tranquila i creure que tu hi pots fer alguna cosa doncs vota ICV-EUiA pero no li posis molta fè perque l'hostia serà mes forta

5.- Vols votar ERC

                           Resposta: Què collons fots llegin això si ja t'he dit al principi que no era per a militants o seguidors incodicionals de cap partit

6.- Si ets racista

                          Resposta : vota PxC i a la papereta posa-hi amb rotulador, vull que aquest vot valgui per dos perque soc autocton , pero tocton tocton. (si no hi has de posar res, millorr no votis, que encara valdria)

7.- Tens ideologia ?

                          Resposta : Si s'assembla a la de la CUP vota a la CUP si no, hi ha altres partits petits que també en tenen una mica d'això encara

8.- T'agrada en Sabina ?

                         Resposta : Vota Ciutadans

9.- Vols que tot quedi absolutament igual a Catalunya :

                        Resposta : Vota CiU
                        Pregunta de la resposta : Pero a la pregunta 1 no dius que els voti si em crec lo de la independencia ?
                        Respsta a la pregunta de la resposta : Si TU te'ls creus , no si diuen la vertat .... (santa innocencia)

I no hi ha cap motiu per votar al PSC ?

                      Resposta : Pere, deixa el pc i ves a dormir que estás en campanya i has de matinar. home!

PERQUÈ NO S'HA DE VOTAR A ... (2)

Perquè no s'ha de votar a :

ERC :

Perquè és un partit que ni és d'esquerres ni és independentista, els seus set anys al govern avalen, que ni es va centrar en polítiques d'esquerres, tot i que aparentment la coalició és el que pretenia ni va fer res per anar endavant amb la independència, a part de les famoses ambaixades.

Es un partit per donar suport a un altre i la cosa li anava prou bé quan no era decisiu perquè podia ampliar el seu discurs, després va créixer massa i se li va veure el llautó. Falsos i  hipòcrites, com la majoria, capaços de vendre a sa mare per un plat de llenties, ERC ara vol ser garantia de collar a CiU quan és totalment el contrari, garantia que CiU farà el que voldrà i quan voldrà i per això molt millor votar CiU.

El què volen fer és un país nou amb els polítics de sempre? No gracies.

ICV :

És un partit que fins ara eren el filial dels socialistes, i tot al que aspiraven era a una nova reedició d'un tripartit, actualment, com que aquesta opció està descartada, poden convertir-se en la segona força al parlament , en el millor dels casos, i ser el cap de l'oposició d'Artur Mas. Votar a aquesta patuleia és terriblement perillós, perquè si un escolta les polítiques que pretenen, només porten a un augment desproporcionat del deute, i en cap moment he sentit a dir, que no pensaven pagar-lo.

Són garantia d'allargar la crisis, que ens puguin obrir la porta d'Europa, per marxar-ne, de burocratitzar-ho tot d'una manera eterna, de dificultar als empresaris la seva feina de crear feina, i de llaurar el camí per marxar de Catalunya però no el d'entrada, i així segur que no podem.

C's


Per saber els motius per no votar aquest partit, només s'ha d'escoltar al seu candidat duran una estona i es posa en evidencia ell sol. Parla d'igualtat de llengües reduint a números i a percentatges la seva ensenyança ignorant-ne la situació, s'apunta a agafar el primer carro de merda que passi a prop per tal d'embrutar a qualsevol formació política rival, parla de regeneració política quan vol dir recanvi de polítics, s'emplena la boca de paraules, aparentment, molt boniques però inviables absolutament i això es ser, demagog,  oportunista, trepa i mentider.

Vols reformar Espanya i la seva relació amb Catalunya i fer una regeneració democràtica estatal i bla bla bla? presenta't a Espanya i no ens atabalis, que des d' aquí no ho pots fer.

Junts podem ? si, però per estar junts ells també haurien de voler-nos. Hipocresia 2.0

SI

El motiu principal per no votar aquesta formació, passa per una absoluta manca d'educació del seu candidat a la presidència Alfons López Tena. I això que és una formació que esgrimeix pocs arguments, però solen ser bastant certs. De vegades fa lectures esbiaixades i partidistes, però en general, fa molta por pensar què podrien fer aquesta gent si tinguessin el més mínim poder.

S'han enganxat a campanyes populistes com la del no-vull pagar, esperant treure'n un rèdit electoral, han despenjat banderes i no han signat acords que pretenen demostrar les majories independentistes (o al menys nacionalistes) al parlament. MOLT BÉ!!! Estem d'acord que un, ha de tenir uns mínims, però si un creu que aquesta gent pot arribar a algun acord, el que sigui amb algú, qui sigui, està molt equivocat. Una actitud burlesca i prepotent, ens dona bastantes pistes del que pot aconseguir aquest partit si al final, aconsegueix, contra pronostic entrar al parlament ; Res

Si, som garantia ... de res!

CUP 


A diferencia de la resta de partits, el més perillós d'aquesta formació, que ja de per sí es desmarca molt de la resta de contrincants polítics, és que són capaços de fer el que diuen. A priori un pot pensar que el seu programa electoral i el seu discurs està inflat per aconseguir vots, no ha sigut el seu estil fins ara , i m'estranyaria bastant que ara ho fos. Peró si un para atenció al seu eslògan; ho volem tot, i als punts principals de la seva campanya, en treu dues conclusions :

Primera, que si ha de ser tot o res, serà res segur, perquè cap altre formació política els ajudaria a aconseguir, ni tan sols un 10% del què proposen, ja no parlem de tot, i siguen realistes, crec que poden donar un cop d'efecte, però no tant com per aconseguir 68 diputats, per tant, es un vot absolutament inútil de cares a la propera legislatura.

I segona, si s'apliquen tots els punts del seu programa electoral sense sorpreses ni afegits a última hora, i s'apliquen de cop, i en el context actual, Catalunya, se'n va d'Espanya, però per anar-nos-en a la merda directament. És un programa de política ficció on només es para atenció a les classes populars, i que a priori no semblaria una mala cosa, però, hi ha sectors que no els aguanten les classes populars si no les empreses, les petites i les grans, en un sistema actual, executar tot el què proposen es un suïcidi com a país instantani. Que després es poguessin assentar bases per tornar a començar i que a la llarga la cosa pogués ser molt millor, ni m'ho qüestiono, de moment, però d'entrada es un tret a cada peu i un cop de culata a la nostra pròpia cara.

Ara, millor això que les mentides  de la resta, això si.

Ho voleu tot? doncs tot no pot ser, per definició.

PxC 

Dono per suposat que, a qualsevol persona que hagi arribat fins aquí, no li cal ue li expliquin coses tan evidents.

PERQUÈ NO S'HA DE VOTAR A ... (1)

Perquè no s'ha de votar a :

CONVERGÈNCIA I UNIÓ :

Perquè és un partit polític que ens està intentant enganyar amb una de les tretes mes clàssiques de la política, ens ensenya un pastanaga, aparentment mes o menys suculenta i ens fa caminar cap a on ell la porta, Son prepotents, es creuen amb la veritat absoluta i deprecien i ignoren a qui no forma part de la casta política de la seva gracia.
Perquè son la garantia absoluta de que tot, tot, tot quedarà absolutament igual i es continuaran les polítiques ridícules i absurdes que ens han portat on som i que , el que és pitjor, aplanen el camí per tornar-hi d'aquí a uns quants anys, les polítiques capitalistes i neo-liberals preveuen moviments cíclics, una de les parts d'aquests moviments , són les crisis, formen part del sistema, i tenen tendència a ser cada vegada mes juntes i es fortes. CiU es garantia d'una nova etapa com aquesta d'aquí a no molt de temps.
Perquè en mes o menys grau son un partit tacat per la corrupció p olítica, per l'abús de la violència i la repressió per un costat i de poder per l'altre i perquè s'emplenen la boca d'austeritat però no l'apliquen per a ells.
Però sobretot sobretot sobretot, no se'ls ha de votar sota cap concepte perquè no et pots fiar del que diuen, està en la seva historia passada, en el seu present i no hi ha cap dubte que estarà en el seu (i nostre) futur.

PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA :

Per començar, no es pot votar un partit que no existeix, de fet és el PSOE i es podria dir, sense que fos gaire mentida que el PSC son els pares. Sobretot, perquè aquesta frase fa referencia a la seva inexistència, però també perquè va ser la ultima generació que els votarà durant un bon temps, la dels meus pares.
En el seu cas representen la manera mes clàssica i casposa de fer política, i ho fan tan malament que se'ls hi veu el llautó. La seva campanya actual es un exemple claríssim i senzill de com van les coses a can socialista. 

-Eis ens quedem fora perquè ara els hi ha donat per parlar de sobirania nacional

-Fota-li FEDERALISME en majúscules, i si no cola, posa les lletres mes grosses, i si encara no cola en vermell

-Peró i si ningú coneix al candidat? fa poc que hi és i no té molt de carisma

-A veure fes zoom, mes ... mes... mes ... mes .... ARA!

-Ja està doncs la campanya ?-No home no, tota bona campanya necessita desprestigiar al rival, pinta dos cartells negres que diguin NO CIU NO PP i porta-ho a impremta. Ah i si trobes algun eufemisme millor que millor.

I al davant de tot això un home perdut, des-ubicat, coneixedor de la seva derrota abans de començar, i tot i això insisteix a fer campanya fent veure que no ho sap, i això fa que faci el ridícul espantós. I paro, no per falta de motius, si no per llàstima, no vull posar més el dit a la llaga.

PARTIT POPULAR DE CATALUNYA :

També tenen una manera d'entendre la política i les campanyes electorals molt similar a la del PSC però s'ha dereconèixer que CiU li ha fet mitja campanya electoral al posar l'eix de la seva en la sobirania nacional de Catalunya. Tot i això no s'ha d'oblidar mai qui i què és el Partit Popular (ni Catalunya ni hòsties) són l'herència deAlianza Popular i són els que ha mentit, enganyat, manipulat i frustrat a un munt de gent repetides vegades, son els que no tenen manies en fer un programa electoral basat en mentides, ja no en eufemismes si no en mentides directament, son classistes, racistes, homòfobs, masclistes, patriarcals, nacionalistes des de l'estómac, espanyols de toro i sevillana (i això no es dolent si després no vingués el següent adjectiu), intolerants, i incapaços de assimilar una cultura que sigui la seva. Son casposos, capaços d'anar de caça en mig d'un desastre monumental, responsables de 2 dels desastres ecològics mes grans de l'estat espanyol. 
I més concretament el PPC actual, el de la Camacho (que a sobre te nom de ex-seleccionador espanyol) és un partit que no té manies en espantar, i amenaçar a la gent que no pensa com ells, de tenir un discurs ple d'incongruències i de passar-se el dia separant i dividint, assustant i posant el dit a una llaga que han fet ells i després parlar d'unitat quan el que volen és hegemonia. 


Partit traïdor que no té manies en anar per darrera, i en veu baixa per aconseguir el què li doni la gana en aquell moment, marcat i brut per la corrupció moltes i moltes vegades en diferents punts , tant d'espai com de temps. I d'aquest no paro per pena, si no per no acabar fent vomitar a algú, perquè encara queda tota la gestió infame que han fet de la crisis, amb només un any de govern i amnisties fiscals, pujades d'impostos , retallades inhumanes, destrucció voluntària de llocs de treball, rescat bancari en diferents versions i temps perquè no semblés tan greu ... i encara no he parlat del gran estadista del bigoti hitlerià que posava els peus a la tauleta de la casa blanca de Bush, potser demà, potser no. 

PERQUÈ S'HA DE VOTAR A PxC?

El 25 de Novembre hi ha eleccions al parlament de Catalunya, i per aquest motiu, i com a "divertimento" personal, començaré un joc titulat "Perquè s'ha de votar a ..." Duran els propers dies i abans de les eleccions aniré penjat un escrit al·legant els motius que crec que hi ha per votar a tots els partits (al menys intentaré els que tenen representació parlamentaria) Evidentment això em suposarà un esforç molt gran en alguns casos, Peró... tinc ganes de jugar. 

Avui toca :

PERQUÈ S'HA DE VOTAR A PxC ?

A priori pot semblar un partit racista o xenòfob, inclús se l'acostuma a titllar de demagog, populista, mentider, que simplifica massa les coses... Res mes lluny de la veritat, Plataforma per Catalunya és un partit valent que s'atreveix a dir en veu alta el què molta gent pensa, i malgrat que no surt a cap enquesta de les que fan els mitjans de comunicació "oficials" no es pot menys tenir la possibilitat que puguin arribar a esgarrapar algun diputat al superar la injusta barrera del 3% dels vots.

Tenen un discurs carregat de força i de sentit comú amb el que ens expliquen que si es prioritzes a la gent de casa per sobre dels nou vinguts, les coses serien molt diferents, i no deixa de ser veritat. Fan accent en la invasió musulmana que està reben España en general i Catalunya en particular, una re-reconquesta per tornar a tenir el poder d'una península que ells creuen que se'ls hi va robar. 

I ho estan fent amb una invasió, aparentment pacífica però carregada de maldat. I els polítics actuals, amb unexcés d'accions políticament correctes, no només no la combaten si no que encara fan lleis que aconsegueixen discriminacions per als ciutadans autòctons, fent que ells pel sol fet de ser immigrants tinguin totes les subvencions i totes les facilitats per poder viure com els hi agrada, sense treballar i tinguen criatures a cabassos. 

L'únic partit que es presenta a les eleccions al parlament de Catalunya que pot fer alguna cosa en aquest sentit, es Plataforma per Catalunya i el seu lider Josep Anglada, sincer, carismàtic i valent, capaç d'encarar-se a qui sigui quan sigui i dir-li la veritat a la cara vingui d'on vingui.

Per tot això, i si estàs d'acord amb el que aquí s'exposa aquestes eleccions només tens una opció. Queda't a casa teva i no votis perquè es evident que no estàs capacitat per prendre decisions de pes, racista! 

P.D: casiiiiiiii

PERQUÈ S'HA DE VOTAR AL PSC

El 25 de Novembre hi ha eleccions al parlament de Catalunya, i per aquest motiu, i com a "divertimento" personal, començaré un joc titulat "Perquè s'ha de votar a ..." Duran els propers dies i abans de les eleccions aniré penjat un escrit al·legant els motius que crec que hi ha per votar a tots els partits (al menys intentaré els que tenen representació parlamentaria) Evidentment això em suposarà un esforç molt gran en alguns casos, Peró... tinc ganes de jugar. 

Avui toca :

PERQUÈ S'HA DE VOTAR Al ... PSC ?

Ja fa temps que la política està molt distant del poble i és l'hora de canviar-ho, el PSC ha fet un pas endavant en aquest sentit, la seva recent renovació, ens ha posat al capdavant de la formació en Pere Navarro, i amb poc temps ja hem vist com les coses comencen a ser diferents.

El federalisme amb lletres enormes en els seus cartells electorals, i el primers plans de les cares dels candidats, amanits conjuntament amb aquells cartells negres amb dos "NO" enormes, ja ens demostres que el PSC no posa per davant guanyar les eleccions, de fet , costa de creure ni tan sols, que al final no retiri la seva candidatura per no fer el ridícul, es per aixo que un només hi pot trobar una lectura en tot aixo, han decidit donar-li al poble el quèmes li agrada després del sexe i el futbol : humor.

El PSC s'ha erigit com el partit que pretén , i està aconseguint fer-nos la campanya electoral mes divertida i lleugera, facilitant-nos la desició als que no acabem de decidir-nos enmig de discursos tan grandiloqüents com el de mas, subversius com el de Herrera, patriòtics com els de Tena, apocalíptics com els de la Chacon, o serens com els de Junqueres. La seva figura era estrictament necessària, és pallasso en mig de tan d'equilibrista que et posa nerviós per si acaba caient de la corda fluixa, és el Polònia desprès de tot el dia de noticies sobre la crisis. 

Si no fos així, es podria parlar d'un partit perdut, sense discurs ni por al ridícul quan defensa postures tan absurdes com que "España no pot dir que no a un referèndum a Catalunya" o "Proposem canviar la constitució per fer un sistema federalista" o "jo em presento en aquestes eleccions per guanyar-les" o "citant a Tarradelles, en política es pot fer tot menys el ridícul" , Peró ja els he desemmascarat, per tant si ja no creus en una política clàssica, carregada de missatges grandiloqüents Peró inassumibles, de polítics carismàtics i forts Peró que després es mouen per interessos, de partits amb un engranatge publicitari quasi perfecte... els PSC és el teu vot perquè ha demostrat que no té ni missatges ni carisma ni publicistes creatius, això si , té i en gran dosis ¡, sentit de l'humor. 

PERUÈ S'HA DE VOTAR A SI ?

El 25 de Novembre hi ha eleccions al parlament de Catalunya, i per aquest motiu, i com a "divertimento" personal, començaré un joc titulat "Perquè s'ha de votar a ..." Duran els propers dies i abans de les eleccions aniré penjat un escrit al·legant els motius que crec que hi ha per votar a tots els partits (al menys intentaré els que tenen representació parlamentaria) Evidentment això em suposarà un esforç molt gran en alguns casos, Peró... tinc ganes de jugar. 

Avui toca :

PERQUÈ S'HA DE VOTAR A SI (Solidaritat Catalana per la Independéncia ?

El panorama polític fa temps que está enquistat per castes i partits polítics que s'han professionalitzat de tal manera que prioritzen els interessos del partit per sobre dels del poble, es per aixó que l'entrada de sabia nova sempre és una bona notícia. El millor de SI, es que siguen un partit jove, també compte amb gent amb experiéncia i que, a més a més provenen de partits molt diferents.

La independencia de Catalunya, en un programa electoral, sempre havia sigut monopoli d'ERC, a excepció de les ulitimes eleccions, on neixia SI i RCat, Actualment ja no és aix´´i, SI porta 2 anys al parlament demostrant que hi ha una altra manera de fer política, i sobretot, que hi ha una altra manera de creure's que Catalunya pot ser independent d'España, i que aixó no és només un punt en el programa electoral, sino, el què dona sentit a aquesta agrupació política.

Tenen un discurs agressiu i directe, que posa en evidencia les mancances de la resta de partits polítics, han sigut pea clau desde el principi amb el seu suport a la campanya "no vull pagar", presumeixen de no tenir deutes amb entitats bancáries i de ser els únics que en poden presumir, han participat  i organitzar molts actes de reivendicació nacional i ridiculitzen a ERC si es tracata de prioritzar la independencia de Catalunya per sobre de la resta de programa electoral. 

I tenen, per sobre de tot, principis, uns principis que han fet que no s'hagin venut al primer postor quan s'ah parlat de la unitat independentista, peró que també han fet que no hagin renunciat al dialeg i a la negociació.

Resumint , si el que vols es la independéncia d'una manera rápida el que tu vols es la maxima força per a SI al parlament de Catalunya.

PERQUÈ S'HA DE VOTAR A ERC?

El 25 de Novembre hi ha eleccions al parlament de Catalunya, i per aquest motiu, i com a "divertimento" personal, començaré un joc titulat "Perquè s'ha de votar a ..." Duran els propers dies i abans de les eleccions aniré penjat un escrit al·legant els motius que crec que hi ha per votar a tots els partits (al menys intentaré els que tenen representació parlamentaria) Evidentment això em suposarà un esforç molt gran en alguns casos, Peró... tinc ganes de jugar. 

Avui toca :

PERQUÈ S'HA DE VOTAR A ERC? 

No sería cap novetat comentar que ERC basa la seva campanya en dos eixos principals, un la independencia de Catalunya i l'altre les polítiques socials, tampoc descobririem res de nou si remarquessim que sobretot es fa enfasis en el primer dels dos i en la consecució d'un estat propi i independent com a finalitat mes destacada d'aquest partit.

De fa uns anys cap aquí, el tret principal que diferenciava ERC de la resta de forces, s'ha anat veien diluit per diferents motius, un la participació d'ERC no en un govern de coalició d'esquerres sino en dos. Deixant dues vegades a CiU i al anomenat pacte nacional a la cuneta I aixó els hi ha passat factura. I l'altre l'aparició de diferents partits (moltes vegades escicions de la mateixa ERC) que tenen objectius aparentment similars.

I precissament aquests motius, que en un principi semblarien raons per no fer-los confiança, són les principals basses que poden jugar per arribar a lluitar fins i tot per ser la segona força política a Catalunya perquè :

En un moment com aquest, de tots els partits que defensen la independencia, ERC son els únics que hi han sigut sempre, i que sempre l'han portada al seu programa electoral.

En un moment com aquest com a partit d'esquerres que son, han demostrat la prioritat dins del seu programa d'aquest eix.

En un moment on , segurament, fará falta un company de viatge que faci de GPS de CiU en el camí cap a Itaca, millor confiar en un partit amb história i experiéncia contrastades que amb invents que encara no han cuallat ni entre els seus electors. 

I finalment en un moment crucial per a la sobirania del nostre país, no ens la podem jugar a donar el vot, o bé a formacions recien arribades al mon de la política i que no sabem ni si tindran representació parlamentaria o bé a formacions recien arribades al món de la independéncia i que necessitarán algu que els colli de ben a prop i aquest algú no pot ser altre que ERC.

PERQUÈ S'HA DE VOTAR A C'S ? (Ciutadans)

El 25 de Novembre hi ha eleccions al parlament de Catalunya, i per aquest motiu, i com a "divertimento" personal, començaré un joc titulat "Perquè s'ha de votar a ..." Duran els propers dies i abans de les eleccions aniré penjat un escrit al·legant els motius que crec que hi ha per votar a tots els partits (al menys intentaré els que tenen representació parlamentaria) Evidentment això em suposarà un esforç molt gran en alguns casos, Peró... tinc ganes de jugar. 

Avui toca :

PERQUÈ S'HA DE VOTAR A C's (Ciutadans) ?

En un moment, aparentment crucial pel futur nacional de Catalunya, Ciutadans (C's) representa juntament amb el PPC y UPyD les opcions que defensen aferrissadament la continuitat dins España. El tret diferencial d'aquest partit respecte als altres dos, és que no s'ha apropiat d'un discurs apocalíptic sinó mes aviat, sol anar per un camí diferent.

El logo de la campanya, on hi ha un sol cor amb 3 banderes (catalana, espanyola i europea) son la simbologia perfecte del que preten aquest partit, una unió integradora i respectuosa en els tres ámbits. La bandera principal en tot aquest tema, la planten sobre la llengua, amb un titular llaminer i engrescador, una educació pública trilingüe, amb la preséncia de 40% 40% 20% (catalá-castellá-anglès respectivament) a les aules.

Una de les principals crítiques que se'ls hi sol fer, es que volen apropiar-se amb el vot del PPC, res més lluny de la realitat, ja que es podría dir que només coincideixen en tema de nacionalitat, i com ja hem vist, ho fan amb estils molt diferents. El segon pilar fonamental del seu programa electoral, és la regeneració democrática , començant per un reforma electoral, que han demanat per activa i per passiva i fins arribar a una lluita contundent i sincera contra la corrupció política.

Així doncs, queda clar que ocupen un espai propi en aquest debat electoral, que, en tot cas els hi intenta pispar la  recient incorporació a les eleccions del partit de la ex-socialista Rosa Diez UPyD, pero aquesta vegada arriben tard, ciutadans s'ha fet un lloc, i el defensará amb ungles i dents, no en vá s'espera que sigui la força que creixi més, segons les enquestes, a nivel percentual. 

El temps dirá si aquesta linea ascendent es una tendéncia de consolidació o una punta en una gráfica irregular.

PERQUÈ S'HA DE VOTAR A ICV-EUiA ?

El 25 de Novembre hi ha eleccions al parlament de Catalunya, i per aquest motiu, i com a "divertimento" personal, començaré un joc titulat "Perquè s'ha de votar a ..." Duran els propers dies i abans de les eleccions aniré penjat un escrit al·legant els motius que crec que hi ha per votar a tots els partits (al menys intentaré els que tenen representació parlamentaria) Evidentment això em suposarà un esforç molt gran en alguns casos, Peró... tinc ganes de jugar. 

Avui toca :

PERQUÈ S'HA DE VOTAR A ICV-EUiA ?

Una de les lectures més habituals d'aquestes eleccions, es que serán trascendentals pel futur nacional del país i que o ara o mai és el moment de fer el pas cap a la independéncia. Un cop en aquesta cruïlla, partits com ICV i PSC tenien diferents opcions, si bé és veritat que el PSC ha escollit la pitjor de totes, reafirmant-se en un federalisme que no es creuen ni ells mateixos en la intimitat, la jugada de ICV ha sigut molt més intel·ligent i rápida.

Ja de bon principi han reconegut que no són un partit independentista, peró , i també de bones a primeres, li han donat una importancia al dret a decidir, i n'han fet bandera. De manera que s'han posat al costat del seu etern rival, CiU si aquest es decanta per convocar un referendum. 

Un cop han donat un cop de colze al cotxe que tenien al costat, ara intenten avançar-lo , i com no pot ser d'una altra manera, ho volen fer per l'esquerra. Han superat la primera trampa de CiU i ara intenten portar la segona part del partit, la campanya electoral, al seu terreny, les polítiques socials.

Iniciativa i tota la coalició de grups que representen, ja desde el seu eslogan ens repeteixen una i altra vegada que si, que es pot, que és possible i que no son uns eixalabrats per parlar de sortir de la crisis amb polítiques socials. Per tant, posen les coses fácils a tothom, el discurs és popular, els lemes optimistes,la posició sobre el debat nacional clara i generalista. 

Sembla que els eterns joves comencen a creixer, ara faltará veure dues coses:

 1 a quin preu i 

2 si haurán après res de la seva no massa exitosa etapa al govern. 

PERQUÈ S'HA DE VOTAR LES CUP

El 25 de Novembre hi ha eleccions al parlament de Catalunya, i per aquest motiu, i com a "divertimento" personal, començaré un joc titulat "Perquè s'ha de votar a ..." Duran els propers dies i abans de les eleccions aniré penjat un escrit al·legant els motius que crec que hi ha per votar a tots els partits (al menys intentaré els que tenen representació parlamentaria) Evidentment això em suposarà un esforç molt gran en alguns casos, Peró... tinc ganes de jugar. 

AVUI :  PERQUÈ S'HAN DE VOTAR LES CUP ?

Les CUP están demostran que hi ha una altra manera de fer política a part de la que tenen els partits clàssics, a més, juntament amb ciutadans i solidaritat catalana per la independencia, están demostran la necessitat de sabia nova en el mon de la política, tot i ser una candidatura que té molts anys. Ara és quan está visquen el seu millor moment, i aquesta també es una de les característiques a tenir en compte de les CUP, han picat molta pedra i no s'han cansat de fer-ho fins començar a tenir resultats.

De les coses a destacar de les CUP, hi ha principalent el seu funcionaent assambleari, ja que és l'unic partit polític que encara s'orgranitza així. Del seu programa electoral destaquen punts molt cridaners, demanen dació en pagament, que siguin els bancs els responsables d'assumir els seus errors de gestió, que es retorni els diners publics injectats a la banca, que es nacionalitzin les energies, l'aigua i d'altres sectors estratègics.

No toleren cap discriminació de cap tipus ni per raça ni per sexe, són ecologistes que volen tenir en compte el planeta, i respecte a les retallades ho tenen clar, prou retallades i a més a més que es recuperin tots els llocs de treball (en funcionariat) que s'han reduit i que es recuperin els sous que hi havia abans.

Buf casi nada! en tot cas l'aposta és alta, i d'ells s'espera que siguin el principi de la regeneració política que tan ens fa falta. 

PERQUÈ S'HA DE VOTAR AL PP?

El 25 de Novembre hi ha eleccions al parlament de Catalunya, i per aquest motiu, i com a "divertimento" personal, començaré un joc titulat "Perquè s'ha de votar a ..." Duran els propers dies i abans de les eleccions aniré penjat un escrit al·legant els motius que crec que hi ha per votar a tots els partits (al menys intentaré els que tenen representació parlamentaria) Evidentment això em suposarà un esforç molt gran en alguns casos, Peró... tinc ganes de jugar. 

Avui toca :

PERQUÈ S'HA DE VOTAR Al ... PP ?

Ja ha començat la campanya electoral que culminarà el proper 25 de novembre amb les eleccions al parlament que decidiran la composició del nou govern de la Generalitat de Catalunya, si el que vols és que en aquest govern  hi hagi un partit polític fort, cohesionat, amb experiencia i molt professional, el Partit Popular de Catalunya és la teva millor opció.

Alicia Sanchez Camacho lidera un Partit Popular amb les idees clares i sense ambigüitats, el tema principal de la campanya serà la crisi i les seves solucions i com, la deriva nacionalista de CiU i d'altres partits encara més radicals en porten cap a la deriva.

En aquest sentit, la obsessio de Camacho es mostrar totes les carrtes, també les dolentes, en el cas que Catalunya conseguís la independència. Molts descriuen aquesta actitud com el discurs de la por, però , en el cas de la continuitat de Catalunya dins Europa, cada vegada hi ha mes veus que recolzen la opinió que defensa Camacho desde el primer dia, que Catalunya en quedaria fora i hauría de ser readmesa per unanimitat.

De totes les opcions que es consideren unionistes, el Partit Popular es ,sens dubte, la que té mes experiència de govern, i el tret diferencial amb grups com ciutadans (C's) és, deixan a banda que la candidata surt vestida en els cartells electorals, la solvència contrastada de la capacitat de governar del partit.

Després de diferents camíns i voltes, finalment el partit popular de catalunya, ha trobat en Alicia, la candidata necessaria per dotar al partit de personalitat propia, diferenciada del PP però a l'hora capaç de defensar una política , que no fa que Rajoy hagi d'anar-la rectificant, per això, queda molt clar que si el que vols es algú capaç de mantenir Catalunya i Espanya units, a qualsevol preu, Alicia Sanche Camacho es la teva millor opció.