El 25 de Novembre hi ha eleccions al parlament de Catalunya, i per aquest motiu, i com a "divertimento" personal, començaré un joc titulat "Perquè s'ha de votar a ..." Duran els propers dies i abans de les eleccions aniré penjat un escrit al·legant els motius que crec que hi ha per votar a tots els partits (al menys intentaré els que tenen representació parlamentaria) Evidentment això em suposarà un esforç molt gran en alguns casos, Peró... tinc ganes de jugar.
Avui toca :
PERQUÈ S'HA DE VOTAR A ICV-EUiA ?
Una de les lectures més habituals d'aquestes eleccions, es que serán trascendentals pel futur nacional del país i que o ara o mai és el moment de fer el pas cap a la independéncia. Un cop en aquesta cruïlla, partits com ICV i PSC tenien diferents opcions, si bé és veritat que el PSC ha escollit la pitjor de totes, reafirmant-se en un federalisme que no es creuen ni ells mateixos en la intimitat, la jugada de ICV ha sigut molt més intel·ligent i rápida.
Ja de bon principi han reconegut que no són un partit independentista, peró , i també de bones a primeres, li han donat una importancia al dret a decidir, i n'han fet bandera. De manera que s'han posat al costat del seu etern rival, CiU si aquest es decanta per convocar un referendum.
Un cop han donat un cop de colze al cotxe que tenien al costat, ara intenten avançar-lo , i com no pot ser d'una altra manera, ho volen fer per l'esquerra. Han superat la primera trampa de CiU i ara intenten portar la segona part del partit, la campanya electoral, al seu terreny, les polítiques socials.
Iniciativa i tota la coalició de grups que representen, ja desde el seu eslogan ens repeteixen una i altra vegada que si, que es pot, que és possible i que no son uns eixalabrats per parlar de sortir de la crisis amb polítiques socials. Per tant, posen les coses fácils a tothom, el discurs és popular, els lemes optimistes,la posició sobre el debat nacional clara i generalista.
Sembla que els eterns joves comencen a creixer, ara faltará veure dues coses:
1 a quin preu i
2 si haurán après res de la seva no massa exitosa etapa al govern.
Una de les lectures més habituals d'aquestes eleccions, es que serán trascendentals pel futur nacional del país i que o ara o mai és el moment de fer el pas cap a la independéncia. Un cop en aquesta cruïlla, partits com ICV i PSC tenien diferents opcions, si bé és veritat que el PSC ha escollit la pitjor de totes, reafirmant-se en un federalisme que no es creuen ni ells mateixos en la intimitat, la jugada de ICV ha sigut molt més intel·ligent i rápida.
Ja de bon principi han reconegut que no són un partit independentista, peró , i també de bones a primeres, li han donat una importancia al dret a decidir, i n'han fet bandera. De manera que s'han posat al costat del seu etern rival, CiU si aquest es decanta per convocar un referendum.
Un cop han donat un cop de colze al cotxe que tenien al costat, ara intenten avançar-lo , i com no pot ser d'una altra manera, ho volen fer per l'esquerra. Han superat la primera trampa de CiU i ara intenten portar la segona part del partit, la campanya electoral, al seu terreny, les polítiques socials.
Iniciativa i tota la coalició de grups que representen, ja desde el seu eslogan ens repeteixen una i altra vegada que si, que es pot, que és possible i que no son uns eixalabrats per parlar de sortir de la crisis amb polítiques socials. Per tant, posen les coses fácils a tothom, el discurs és popular, els lemes optimistes,la posició sobre el debat nacional clara i generalista.
Sembla que els eterns joves comencen a creixer, ara faltará veure dues coses:
1 a quin preu i
2 si haurán après res de la seva no massa exitosa etapa al govern.
No hay comentarios:
Publicar un comentario