Tot mirant la pancarta

Prèvia : Vagi per endevant que desitjo tota la sort del mon als acomodadors de l'auditori de Barcelona que estan en vaga desde fa 23 dies, espero sincerament que aconseguiu bona part dels objectius, sino tots. Dit això, i respecte al mateix tema, passo a relatar-vos els fets, i després, la meva opinió respecte als fets produits ahir, davant la porta de l'auditori, quan els vaguistes varen intentar, sense èxit, evitar el concert de Obeses3D.

FETS (La meva visió dels fets, es clar)

Ahir, varem anar amb la meva dona, a 110 kms de casa, passant per 2 peatges, a veure un concert que teniem entrades desde feia 9 mesos, sense saber, que a l'auditori de Barcelona, lloc on es feia, els acomodadors, estaven en vaga. Quan arribem, amb una hora d'antelació, ens trobem els vaguistes a la porta, jo en vaig contar entre 30 i 40, ens informen, amb pancarta i megàfon en ma, que fa 22 dies que estan en vaga, que se'ls ha retallat el sou en un 62% , que estan contractats per ETT, alguns desde fa 9 anys (el noi amb barba i megàfon), que l'auditori ha vulnerat el seu dret a vaga perque ha contractat personal privat de seguretat, que al no haver-hi acomodadors, no hi  ha gent que sàpiga el pla de seguretat, que no ens pensen deixar entrar, que volen que fem una queixa escrita a l'auditori, i que aquest faci el concert un altre dia, i repeteixen una i mil vegades consignes com "no nos mires, unete" "la nostre millor arma, la solidaritat"

Hi ha un cordill de mossos d'esquadra, que s'amplia a mida que s'acosta la hora del concert, primer amb mes efectius, despres , passades les 20:30 (hora d'obrir portes) amb antidisturbis, que d'entrada, augmenten el cordill i no fan res mes.

Passa una hora, i entre crits, nervis , mes crits i mes nervis, surt Arnau Tordera, cantant del grup Obeses, que estan a dins , juntament amb una trentena de musics, i cantants, esperant per començar el concert, demana calma i silenci per poder escoltar als vaguistes, els hi proposa que exposin la seva prespectiva dels fets, que diguin el què demanen, que informin a la gent del què poden  fer, i que després deixin que la gent decideixi lliurament si firma o no, i si entra o no. Els vaguites, accepten només la part del tracte que a ells els va bé, aprofiten el silenci per explicar tot el que volen, quan algu del públic els interrompt, crec recordar que unes 6 o7 vegades, la resta li demana silenci, la gent els vol escoltar. Quan es l'hora de cumplir la serva part, i deixar que els assistents decidim lliurament signar o no, i entrar o no, ens informen, ara ja a crits un altre cop, una noia, situada a la dreta del noi de la barba i megàfon , se la veia molt tensa, normal la situació no era per menys, que si la vaga no es consuma no es efectiva i no serveix de res, es a dir, que no s'aparten.

Quan passaven 5 minuts de les 21:30, els mossos avisen que tenen ordres de disoldre la concentracio, i que si no s'aparten ells voluntariament, ho faran els cossos d'antidisturbis, crec que serien una dotzena, si hi arribaben, el vaguistes s'hi neguen, els antidisturbis, s'agrupen a la dreta del senyor del megàfon, fan un cordill de seguretat, i apreten als vaguistes com si els estessin escombrant, els aparten de la porta, com aquell que aparta un tros de brossa que no dixa obrir la porta del carrer amb una escombra, fan un cordill perque no vagin a molestar a la gent que vol entrar, i s'acaba el xou en poc menys de 8 minuts.

CONCLUSIÓ I OPINIÓ (també la meva, evidentment)

Els vaguistes ho han fet, un cop més, de la pitjor manera possible. Han aconseguit, que gent que podriem estar al seu costat, ahir, enmig de una situació de nervis i crits , ens sentíssim insultats, als ser titllats una vegada i una altre de insolidaris. Van crear bàndols , o estas amb la patronal o estas amb el treballador, cridaven, per tant varen dividir i varen enfrontar, sense saber qui hi havia al públic, ni a quí estaven parlant.
Desde l'altre banda de la pancarta, no es veia gent lluitant pels seus drets, es veia gent, exigint que tu lluitessis pels seus drets, (esta batalla es de todos, deien). Malgrat la posició que ells consideren pacífica, (ho cridaven mentre els mossos els treien), ells van actuar amb un acte de força, la prohibició a l'acces a un lloc, es un acte de força, i si ataques amb força només pots esperar la força com a resposta, i aixó és el que van tenir. Jo hagués preferit un desenllaç molt diferent.

Tot i tenir raó amb el motiu de vaga, amb el què demanaven, amb el paper que volien que signessim, inclús amb la petició de queixa al Auditori, al final, el que van aconseguir, es unes desenes de persones aplaudint a un acte de violència.(jo no, per cert)  En cap moment criticaré al equip antidisturbis, les úniques opcions que tenien eren, fer el que van fer, o deixar que s'anulés el concert. I d'això va el meu ultim punt i reflexió :

SOLIDARITAT I LLIBERTAT

A dins 40 persones volen fer una feina que esta programada desde fa , al menys 9 mesos, a fora unes 40 persones volen privar l'accés a l'auditori, fruit de una vaga que dura 22 (ara ja 23) dies, exigeixen solidaritat pero no ofereixen res (al menys no s'hi veu) exigeixen comprensió i suport, però en cap moment van fer el mes mínim gest de preguntar o interessar-se per la gent que revia els "danys col·laterals" de la seva acció , demanen ajuda, però la imatge que arriba és de menyspreu a la teva capacitat de decidir si els hi dones suport o no. En nom de la llibertat de vaga reprimeixen a la gent en la seva llibertat d'acció.

No em puc treure del cap la frase de la noia nerviosa, plena de raó , per cert "Si la vaga no es fa efectiva, no serveix de res". La reflexió final és, la vaga no es pot fer efectiva mai de la manera que ho vau fer, o us treuen aquests antidisturbis o en vindran mes, per tant. Voleu dir que esteu lluitant de la manera correcte? lluiteu contra qui toca?

Seguiu lluitant, busqueu la manera de tenir veu i complicitat, ajuda i solidaritat, però no us arribarà exigint-la, us arribarà respectant, informant i com sempre, treballant, treballant i treballant. Salut i, sincerament, força i coratge.

NO A LA VIOLÈNCIA EN CAP SENTIT I SOTA CAP CONCEPTE.