Declaraciò d'intencions

Blog creat per poder publicar i compartir coses que no em vull quedar per mi.

viernes, 22 de mayo de 2015

Tot mirant la pancarta

Prèvia : Vagi per endevant que desitjo tota la sort del mon als acomodadors de l'auditori de Barcelona que estan en vaga desde fa 23 dies, espero sincerament que aconseguiu bona part dels objectius, sino tots. Dit això, i respecte al mateix tema, passo a relatar-vos els fets, i després, la meva opinió respecte als fets produits ahir, davant la porta de l'auditori, quan els vaguistes varen intentar, sense èxit, evitar el concert de Obeses3D.

FETS (La meva visió dels fets, es clar)

Ahir, varem anar amb la meva dona, a 110 kms de casa, passant per 2 peatges, a veure un concert que teniem entrades desde feia 9 mesos, sense saber, que a l'auditori de Barcelona, lloc on es feia, els acomodadors, estaven en vaga. Quan arribem, amb una hora d'antelació, ens trobem els vaguistes a la porta, jo en vaig contar entre 30 i 40, ens informen, amb pancarta i megàfon en ma, que fa 22 dies que estan en vaga, que se'ls ha retallat el sou en un 62% , que estan contractats per ETT, alguns desde fa 9 anys (el noi amb barba i megàfon), que l'auditori ha vulnerat el seu dret a vaga perque ha contractat personal privat de seguretat, que al no haver-hi acomodadors, no hi  ha gent que sàpiga el pla de seguretat, que no ens pensen deixar entrar, que volen que fem una queixa escrita a l'auditori, i que aquest faci el concert un altre dia, i repeteixen una i mil vegades consignes com "no nos mires, unete" "la nostre millor arma, la solidaritat"

Hi ha un cordill de mossos d'esquadra, que s'amplia a mida que s'acosta la hora del concert, primer amb mes efectius, despres , passades les 20:30 (hora d'obrir portes) amb antidisturbis, que d'entrada, augmenten el cordill i no fan res mes.

Passa una hora, i entre crits, nervis , mes crits i mes nervis, surt Arnau Tordera, cantant del grup Obeses, que estan a dins , juntament amb una trentena de musics, i cantants, esperant per començar el concert, demana calma i silenci per poder escoltar als vaguistes, els hi proposa que exposin la seva prespectiva dels fets, que diguin el què demanen, que informin a la gent del què poden  fer, i que després deixin que la gent decideixi lliurament si firma o no, i si entra o no. Els vaguites, accepten només la part del tracte que a ells els va bé, aprofiten el silenci per explicar tot el que volen, quan algu del públic els interrompt, crec recordar que unes 6 o7 vegades, la resta li demana silenci, la gent els vol escoltar. Quan es l'hora de cumplir la serva part, i deixar que els assistents decidim lliurament signar o no, i entrar o no, ens informen, ara ja a crits un altre cop, una noia, situada a la dreta del noi de la barba i megàfon , se la veia molt tensa, normal la situació no era per menys, que si la vaga no es consuma no es efectiva i no serveix de res, es a dir, que no s'aparten.

Quan passaven 5 minuts de les 21:30, els mossos avisen que tenen ordres de disoldre la concentracio, i que si no s'aparten ells voluntariament, ho faran els cossos d'antidisturbis, crec que serien una dotzena, si hi arribaben, el vaguistes s'hi neguen, els antidisturbis, s'agrupen a la dreta del senyor del megàfon, fan un cordill de seguretat, i apreten als vaguistes com si els estessin escombrant, els aparten de la porta, com aquell que aparta un tros de brossa que no dixa obrir la porta del carrer amb una escombra, fan un cordill perque no vagin a molestar a la gent que vol entrar, i s'acaba el xou en poc menys de 8 minuts.

CONCLUSIÓ I OPINIÓ (també la meva, evidentment)

Els vaguistes ho han fet, un cop més, de la pitjor manera possible. Han aconseguit, que gent que podriem estar al seu costat, ahir, enmig de una situació de nervis i crits , ens sentíssim insultats, als ser titllats una vegada i una altre de insolidaris. Van crear bàndols , o estas amb la patronal o estas amb el treballador, cridaven, per tant varen dividir i varen enfrontar, sense saber qui hi havia al públic, ni a quí estaven parlant.
Desde l'altre banda de la pancarta, no es veia gent lluitant pels seus drets, es veia gent, exigint que tu lluitessis pels seus drets, (esta batalla es de todos, deien). Malgrat la posició que ells consideren pacífica, (ho cridaven mentre els mossos els treien), ells van actuar amb un acte de força, la prohibició a l'acces a un lloc, es un acte de força, i si ataques amb força només pots esperar la força com a resposta, i aixó és el que van tenir. Jo hagués preferit un desenllaç molt diferent.

Tot i tenir raó amb el motiu de vaga, amb el què demanaven, amb el paper que volien que signessim, inclús amb la petició de queixa al Auditori, al final, el que van aconseguir, es unes desenes de persones aplaudint a un acte de violència.(jo no, per cert)  En cap moment criticaré al equip antidisturbis, les úniques opcions que tenien eren, fer el que van fer, o deixar que s'anulés el concert. I d'això va el meu ultim punt i reflexió :

SOLIDARITAT I LLIBERTAT

A dins 40 persones volen fer una feina que esta programada desde fa , al menys 9 mesos, a fora unes 40 persones volen privar l'accés a l'auditori, fruit de una vaga que dura 22 (ara ja 23) dies, exigeixen solidaritat pero no ofereixen res (al menys no s'hi veu) exigeixen comprensió i suport, però en cap moment van fer el mes mínim gest de preguntar o interessar-se per la gent que revia els "danys col·laterals" de la seva acció , demanen ajuda, però la imatge que arriba és de menyspreu a la teva capacitat de decidir si els hi dones suport o no. En nom de la llibertat de vaga reprimeixen a la gent en la seva llibertat d'acció.

No em puc treure del cap la frase de la noia nerviosa, plena de raó , per cert "Si la vaga no es fa efectiva, no serveix de res". La reflexió final és, la vaga no es pot fer efectiva mai de la manera que ho vau fer, o us treuen aquests antidisturbis o en vindran mes, per tant. Voleu dir que esteu lluitant de la manera correcte? lluiteu contra qui toca?

Seguiu lluitant, busqueu la manera de tenir veu i complicitat, ajuda i solidaritat, però no us arribarà exigint-la, us arribarà respectant, informant i com sempre, treballant, treballant i treballant. Salut i, sincerament, força i coratge.

NO A LA VIOLÈNCIA EN CAP SENTIT I SOTA CAP CONCEPTE.

jueves, 26 de septiembre de 2013

Catalunya independent dia 1

Catalunya independent dia 1 (coses que es deixa a l'article)

Aquest article es el complement d'aquest altre publicat a l'ABC

http://www.abc.es/espana/20130924/abci-cataluna-despues-independencia-201309231844.html

on s'analitza amb rigor i dades, les terribles conseqüències de la idependència de Catalunya, crec que es benèvol i s'ha deixat petits detalls que ens complicaran molt la vida al pobres catalans un cop independitzats, aqui va el meu relat alternatiu i complementari.

Em llevo de bon matí, ara segons la llei Guardiola és d'obligat compliment llevarse ben d'hora ben d'hora, a les radios oficials i a les RAC1menades pel règim sona els segadors  amb gralla, mentre la Mònica Terribes i en Jordi Basté canten la tornada a dues veus, una versiò arrenjada per Lluis Llach.

Les banderes espanyoles no s'han tret d'enlloc, els hi han cosit als costats algunes ratlles vermelles i grogues mes i les han reconvertit en senyeres (que som catalans senyors (i senyores)) Els mossos d'esquadra arresten i colpegen els guardia civils i policies nacionals que han gosat no marxar del territori català en les, mes que generoses, 12 hores que se'ls hi ha donat. Albert Rivera i la Camacho busquen exili a l'Aragò amb un perfecte LAPAO del nord.

Mentre , a la televisió pública en Flusky i companyia adoctrinen als futurs soldats catalans, jo penso.... 'esperava moltes coses, pero mai hagués dit que el primer president de la generelitat catalana fos :




(a qui proposeu per a una societat catalana independent i apocalíptica?)

jueves, 31 de enero de 2013

Chorizos Varios


Aunque tenia un doctorado de la Pompeu FABRA, trabajaba por las noches en una fabrica de chorizos, CONDEnado a pasa allí dentro mucho RATO por muy poco BOTÍN, ataba a los mas jugosos con una CORREA, i los colgaba juntos, parecía que les gustaba estar al lado de otros chorizos. AcuDÍ VARias veces al BAR, CENAS de cualquier tipo de bocadillo, menos de chorizo, por algún motivo, podías tocar-los, mover-los i hacer-les de todo menos hincar les el diente.

El primer día de trabajo, hubiera jurado que solo eran chorizos, no tardé mucho en darme cuenta de lo muy equivocado que estaba, su olor se impregnaba a todo el que se acercaba, te cautivaban con su saBOR BONdadoso i después atacaban directo a tu sangre i a tus tripas. Siempre iban juntos y hacían pIÑA, QUIlo mas quilo menos, siempre eran los mismos.

I aunque mi trabajo era, que al final del dia estuvieran todos en una jaula para llevarlos a empaquetar, no se como, los mas chorizos de todos se libraban siempre.

Por eso me echaron del trabajo, así que cogí la bici, que siempre aparcaba cerca de unos banCOS, PEDALeé i pedaleé hasta llegar al sitio donde vivo, un puente que hicieron para pasar una carretera, que de momento no va a pasar, los vecinos de Girona me recuerdan que antes "tot això eren CAMPS"

viernes, 25 de enero de 2013

La doble moral del PP

Últimament m'ha cridat l'atenció la reacció del PP a la declaració de sobirania que s'acaba d'aprovar en el  prime ple del govern d'aquesta legislatura.

Evidentment, no soc tan innocent com per esperar-ne una resposta favorable, ni tan sols demòcrata, ja fa tems que he entès que tan el PP, com el PSOE, (com d'altres) fan servir la paraula democràcia per defensar la seva manera de pensar, exclusivament, no la de la majoria. 

El que m'ha cridat l'atenció tampoc ha sigut la hipocresia, els dos grans de la polític espanyola, ja ens hi tenen acostumats, ara ja fa masses eleccions i ja s'han oblidat massa promeses electorals pel camí com per no veure'ls a venir d'una hora lluny. 

La sorpresa ha arribat per la banda de la incoherència, un petit serrell que fins no fa gaire, la majoria de partits cultivaven, encara que la majoria de vegades, només fos a tall de discurs, sempre justificaven o explicaven les seves conductes, agafant-se a la coherència. Tot solia tenir una explicació i un perquè bastant lògics, a nivell de discurs, insisteixo, el fons sempre era fer el que els hi venia en gana en aquell moment. 

Ara, arran de la declaració de sobirania aprovada a Catalunya, acaben de trencar una de les cartes, que tantes vegades han fet servir per guanyar la mà. Resulta que el resultat següent, SI: 85   NO : 41  Abs 2  85 no es considera 2 terceres parts del parlament, i jo hi estic d'acord. Ara bé senyores (i senyors) del PP vostès van obtenir el 2011 186 escons provinents de 10.830.693 vots arreu d'Espanya. Si la vostra lectura es la que val sempre, s'hauria d'haver repartit diferent :

34.301.332 de persones, és el cens que podia votar a Espanya 9.710.775 de persones van abstenir-se que son MÉS DE DOS MILIONS MÉS que les que van votar al PSOE i UN MILIÓ per sota dels vostres vots, es a dir que vostès no arriben al 33% dels vots del poble espanyol per tant, NO TENEN MAJORIA ABSOLUTA. El que estan fent es una manipulació de les dades aberrant i estan deprecien L'abstenció només quan els hi convé, per tant, dedueixo que si no dimiteix immediatament  al·legant il·legitimitat del seu govern per no haver obtingut prou vots, accepta que el funcionament democràtic ignora les abstencions i per tant 85 +41 = 126 i os terços de 126 = 84 Per tant la majoria del parlament de Catalunya supera els dos terços del que vosaltres considera la representació política "comptable" ( que es pot contar) i amb tot això què vull dir?

Soraya Saenz de Santa Maria (i mare de deu) o dimite o rectifica o por lo menos, callese. Buenas noches y si tiene hijos, que no lo sé, tápelos usted que por las noches hace frío.

miércoles, 23 de enero de 2013

PSC, El Musical



Es diu, que en el món dels musicals pot passar de tot, per això, m'agradaria veure'n un de titulat : P.S.C. "el musical" , sería la única manera de poder veure com aquest partit es comporta com un partit propi i no com un anexe del P.S.O.E, o de com, finalment, aconsegueixen un lider carismàtic o intel·ligent , o com a mínim que es cregui el que diu.

En aquest musical, serien demócrates, no tindrien pufos ni corrupteles, no dimitirien alcaldes, creuiren i lluitarien pel dret a l'autodeterminació dels pobles, (també dels que tenen a prop i hi poden fer alguna cosa) no parlarien del federalisme ignorant la postura contraria dels DOS partits majoritaris a la resta d'Espanya, no ignorarien la forta oposició que es trobaria qualsevol que intentés modificar la constitució per pode fer-hi entrar el dret a l'autodeterminació, els que portessin la contraria al partit, votarien en contra, no s'abstindrien, els seus components tindrien criteri propi, i valor per defensar-lo per sobre de les obligacions del partit. I finalment, com a colofó de l'espectacle i en el numero final, reconeixerien que fa temps que haurien d'haver tret la paraula Socialista del nom del seu partit, com a minim per honestedad.



I a continuació un divertimento personal que es titula : QUIN NOM PROPOSO PER QUE MANTINGUIN LES INICIALS, PERO QUE HI DIGUI LA VERITAT :

1.- Pallassos Sense Cervell
2.- Partit Sese Criteri
3.- Porucs Submisos i Covads
4.- Panolis Simiescos Carallots
5.- Podem Seguir en Carod? (enlloc d'en Navarro)
6.- Prostitucio sentimental i cerebral
7.- Partit Secessionista de Catalunya
8.- Podem seguir a la cadira (i volem)
9.-Perque som cagats
10.- Plataforma Solidaria amb els Corruptes

s'accepten propostes

viernes, 18 de enero de 2013

Llista de gent que no mereix continuar respirant

Ironic mode on, sentit de l'humor 2.0 o superior és requereix per poder seguir llegint.


loading ......... 75%...........


La llista propiament dita :

1.- Bob Sinclair
2.- L'home que va inventar els espaguetis super-largs, per no posar-se d'acord amb l'home que va inventar els armais de cuina.
3.- El senyor que va posar el seu xiulet al whatspp
4.- Els que tenen una feina que odien per 4 duros i critiquan al "Cuquinho" de turno perque es canvia d'equip per un fotimer de milions.
5.-Mourinho
6.- Bob Sinclair i  Mourinho
7.- L'inventor del reggeton
8.- I el del rap
9.- El torero que no marxa de la plaça avergonyit
10 .- Qui va inventar la tanca dels sostens (aquesta, evidentment, no es meva, és de l'amic d'un amic)
11.- El que explica coses que li han passat a ell, diguent que es un amic d'un amic
12 .- Bob Sinclair i Mourinho
13.- Polítics corruptes, banquers mangants, policies que abusen del seu poder, constrctors que especulen, mestres que humilien als alumnes, lampistes que monten aparells amb consums i rendiments inacceptables per la moral i el medi ambient. (en resum, gent que fa MALAMENT la seva feina, als politics, banquers, policies, constuctors, mestres ,lampistes i altres que fan be la seva feina no)
14 .- A la gent sense sentit de l'humor
15.- Al peridodista que es diu periodista, pero desprècia al seu oient/espectador/lector
16.- El meu despertador ( si, ja ho sé, no respira, pero matar-lo el mataria, si pogués)
17 .- El que reenvia spam massiu tan per mail com per twitter, facebook o en els comentaris de blogs, youtube i pornoyoutube (essent aquest ultim una proposta de l'amic d'un amic que no sé què és)
18 .- Mourinho i Bob Sinclair
19.- Als de Jersey shore, Gandia Shore, Gordi Shore, Gran hermano y big brother , "habidos y por haber"
20 .- Els que no em vulguin deixar decidir el futur del meu poble
21.- Els que vulguin impossar un camí (QUALSEVOL) al futur del meu poble
22.- Els que no volen que els meus fills estudiin en català
23 .- Els que no hagin arribat fins aquí llegint aquesta llista
24 .- Bob Sinclair i Mouinho
25 .- Pepe
26 .- Tots els jugadors del real madrid a excepció de Iker Casillas
27 .- Iker Casillas
28 .- L'entrenador actual del real madrid i al cantant de temes com "love generation" o "world hold on"
29 .- Els enginyers que disenyen màquines que no muntaràn mai.
30 .- Els publicistes que manipulen les masses a gusto i disfrute amb l'unic objeciut d'augmentar les vendes del seu producte, qualsevol a qualsevol preu.
31 .- Els artistes Pro-Sgae que fan concerts benèfics on l'unic que cobra es l'Sgae
32 .- L'Sgae per no saber/voler diferenciar entre pofessionals i amateurs en el mon de l'espectacle
33 .- El sr "lo siento mucho, me he equivocao y no volvera a ocurrir"
34 .- El gendre del sr del numero 33
35 .- Als que retiutegen o comparteixen frases que no entenen de gent que no saben qui son
36 .- Bob Sinclair i Mourinho
37 .- El senyor de Hewlett Packard responsable que les impresores valguin tan poc, a canvi de  pujar la tinta a preus astronómics per que va ser la primera de una pila de idees amb aquesta filosofia, i ara, gracies a això no hi ha gairabé res universal, en el mon del recanvi.
38 .- Els "xixarel·los" que versionen amb un  pc i una bona targeta de so qualsevol cançó i es creuen músics
39 .- Als programadors de Tele 5
40 .- A tota la gent del mon de la televisió i la radio que pensen, Heavy= Bon jovi o Europe
41 .- La gent que no accepta la seva edat, (ni els grans que diuen cuqui, molongui xupi, ni als joves que es creuen estar de tornada de tot)
42 .- El senyor Disney per no saber dibuixar, si jo li dic als meus fills que en mickey es una rata i en Donald un anec , em diuen , no papa no.
43 .- Els que em diuen com es fa per ser pare, sense haver tingut mai fills.
44.-  Els que em diuen com es fa per ser pare sense haver tingut mai ELS MEUS fills
45 .- La gent que diu "això és un tópic" sense tenir en compte, si , a part de tópic es veitat o no
46 .- Xose Sinclair i Bob Mourinho
47 .- Els que abusen d'una serie/llibe/peli perque té una bona tirada comercial, i al final fan que se't treguin les ganes de seguir-ho.
48 .- Els que van per la carretera fen el subnormal
49 .- Els que ignoren les coses com son per ser mes feliços, pero no ho son pas.
50 .- La gent que fa llistes de gent que no mereix continuar respirant i no s'hi inclou






jueves, 17 de enero de 2013

LA VERITAT SOBRE LA CAMPANYA ENVÀS, ON VAS ?

LA VERITAT SOBRE LA CAMPANYA ENVÀS, ON VAS ?
(A veure,que  tampoc és una veritat absoluta, només es tracta del que jo he pogut recollir de les coses que sento a la radio, llegeixo al diari i busco (i comprovo) per internet) 


Ja fa quasi un mes que ens estan bombardejant amb la campanya "pro-reciclatge" envàs on vas. En aquest text, no cauré en la temptació ni de criticar ni de alabar a les xicotetes que hi surten i canten, vull parlar, això si, del contingut i de la polèmica que ha generat.

Per començar, ha de quedar molt clar què és el què ven aquest anunci, que és el següent :

-Nois! fins ara ho fèieu malament, el groc no és el contenidor dels plàstics sinó dels envasos (excepte carterò i vidre) i el verd no és el de vidre, sinó el de envasos de vidre. 

Aquesta és la idea i el concepte que vol deixar clar l'anunci, als contenidors groc i verd NOMÉS i exclusivament, envasos. 

La polèmica que ha aixecat aquest anunci és la següent, a les xarxes socials (jo he comprovat twitter i facebook) corre com la pólvora la següent informació: 

Econembes i Ecovidrio paguen l'anunci amb l'objectiu esmentat abans perquè els residus que no són envasos dipositats en aquests contenidors encareixen el reciclatge i aquestes dues empreses pretenen amb aquest anunci que tot el que no son envasos vagi a rebuig i no es recicli, i a més a més s'especifica que les dues empreses son envasadores.

En aquesta informació que circula per la xarxa hi ha desde veritats a mentides passant per informació esbiaixada. El que jo he pogut saber a dia d'avui és el següent;

Ecoembes i Ecovidrio NO FABRIQUEN ENVASOS, i a la seva pagina web es presenten com a organitzacions sense anim de lucre ( http://www.ecoembes.com/es/sobre-ecoembes/Paginas/Sobre-Ecoembes.aspx ) Aquestes empreses cobren de les envasadores per cada envàs que aquestes fabriquen en concepte de reciclatge i a canvi, aquestes empeses col·loquen el símbol de les dues fletxetes verdes, que tots associem al reciclatge, i en realitat es el logo d'Ecoembes. 

Aquestes dues organitzacions (o empreses, no ho tinc clar) NOMÉS cobren en concepte de reciclatge de les empreses que fabriquen envasos, i per tant, la seva feina és reciclar envasos, De fet, també son les responsables de col·locar els contenidors i de les seves recollides i transport fins a les plantes de reciclatge corresponent. 

La veritat esbiaixada és que ; SI, VOLEN REDUIR ELS COSTOS DEL RECICLATGE, que, per altre banda, ningú paga perquè efectuïn, i d'acord, seran una organització sense anim de lucre, però NO SON UN SERVEI PÚBLIC. 

Un cop explicat tot això ens queda una pregunta evident així doncs què passa amb els plàstics que no van al groc? que en faig. 

Una altra mentida és que HAGI D'ANAR AL REBUIG, el seu lloc és la deixalleria, cosa que tots sabem que, a no ser que sigui un producte concret i de grans dimensions, quasi ningú fa. 

El problema, no és l'objectiu de la campanya, ni la campanya en sí, és que el sistema de reciclatge que hem triat és complicat i insuficient. 

NOTA 1: Quan sentiu a parlar de alternatives a aquest sistema, pregunteu sempre, que se n'hauria de fer del que no son envasos, perquè una de les solucions que es dona es aquesta  : http://www.retorna.org/ca/retorna/quees.html però tampoc soluciona la qüestió que aquí es planteja

NOTA 2 : La col·locació de material inadequat en els contenidors incorrectes genera mes despeses, per que dificulta la tria i el reciclatge del elements ben col·locats. (exemple, el vidre dels gots porta plom i el dels envasos no, aixo fa que el punt de fusió sigui diferent, mes alt en el cas dels gots)

NOTA 3 : No és una cosa nova, al groc MAI MAI MAI s'hi han pogut tirar cubells ni nines, i si que s'hi podien tirar envasos amb metall. 

NOTA 4 : Aquest escrit ha estat motivat, després de veure, en diferents llocs, que es promou la insubisio a la campanya envàs on vas? i crec que , feu el que volgeu, pero amb coneixement de causa, i conscients de les repercusions dels vostres actes.

Llibertat igualtat i un tallat, bona nit i tapa'l.