I avui un conte

I avui, un conte per no pensar en política (segur?)


Hi havia una vegada en una granja perduda a les afores d'un poble, un gall que el galliner se li havia fet petit ja feia temps, i ara rondava per tot el Mas manant com si fos casa seva, tampoc estava acostumat a una altra cosa, ho havia fet tota la vida, o si mes no, ho havia vist fer al seu pare que era el gall que manava abans al galliner, amb el parèntesis necessari per provar galls d'altres famílies i veure que manaven com estaven acostumats.

El gall, voltava per la granja, segur, tranquil, valent, amo. Anava a veure els burros, que acabaven de criar i havien passat de 3 a 9 fent una gran fressa i escàndol, ja se sap que quan els burros bramen poden ser molt desagradables, però no eren perillosos, estaven lligats molt i molt curts a l'estable i no en podien sortir.

Després de visitar ases i someres, al gall, li agradava controlar què feien les vaques, animals amb força però dòcils, mansos, pacífics, mes preocupats en menjar verd i mirar de controlar el metà de les seves ventositats que no pas de trencar o saltar el filat, mes orientatiu que ferm, que les tanca. Al gall li agradava veure com un animal tan gran, pesat i valent, estava sota el seu mandat i feia poc mes que mugir, li donava confiança i convicció per seguir caminant per la granja.



La següent parada era la mes desagradable de totes, de fet era l'ultim lloc de la granja on volia anar el gall, les porqueres, 12 porcs enormes i pudents i 6 truges famolenques, greixoses i llardoses capitanejats tots ells per una gran Truja , altrament dit , Porca, a la que li havien fet la cirurgia estètica perquè no s'assembles tant a la resta de porcs, però el resultat encara era més espantós que l'original, i el pitjor és que li seguia agradant revolcar-se amb la merda dels altres animals de la masia. Al gall no li feia gens de gràcia visitar els porcs, perquè estava molt mal vist per la resta dels animals, el cas, és que no sabia com s'ho feien , però aquests sempre tenien menjar, i clar veien com n'estaven de grassos, encara ara que les vaques eren magres, un no podia menystenir-los així com així, o sigui que el gall, d'amagatotis, els anava a veure molt sovint.

Un dels espectacles que es guardava pel final el gall, era anar a veure les rates, uns animals que havien estat a prop de ser una plaga, ara vinguts a menys, pel verí que posava els dos amos de la granja del costat, de la que, la nostre granja del conte en formava part però que volia deixar de formar-ne, i per la mania que havien agafat últimament de menjar-se les seves pròpies cries, això estava deixant un dels animals amb mes possibilitat de procreació de la granja , en un dels mes dèbils, això al gall li despertava un instint assassí, que feia, que si es trobava una rata separada de la manada, li obria el cap a cops de bec sense ni pensar-ho.

Sempre, quan acabava de fer el vol, el gall tenia la sensació que li faltava alguna cosa per veure, algun animal per analitzar i tenir controlat, però tornava cap al seu galliner, a calmar les gallines, comptar els ous que havien post durant el dia i  a dormir. L'Única cosa que havia de vigilar el gall, quan feia la ronda, eren els tres gossos anàrquics que voltaven per la granja i que, tan espantaven les vaques i s'acostaven on ells creien que on havien d'estar, com li mossegava alguna gallina, com espantaven als ases o robaven el menjar als porcs per donar-los a les rates.

El què no sabia el gall, es que aquests no eren els únics animals de la granja, a sobre dels taulats, sempre hi havia hagut un grup de coloms, que en formaven part tant com la resta, encara que ningú els tingués en compte, encara que el gall els despreciés, també formaven apart de la granja, i el dia que el gall, s'adonés que hi tenia uns animals que podien volar i marxar lluny a buscar menjar, ja no necessitaria estar pendent que els 2 amos de la granja li portessin l'aliment. Només havia de mirar mes lluny i acceptar un cop de ma dels coloms, que a la vegada, havien de fer l'esforça de baixar a la granja de tant en tant.