La vaca i el porc (conte infantil)

Aquest conte va néixer un dia que el meu fill gran, encara quasi no sabia parlar, al preguntar-li si volia que li expliqués un conte, com començava a ser costum cada nit abans d'anar a dormir, em va dir " si, de la vaca" no crec que sabés dir gaires mes paraules que vaca, però què no es capaç de fer un pare pel seu fill? Com que no en sabia cap, em vaig inventar aquest que ara posaré negre sobre blanc. 

LA VACA I EL PORC

Hi havia una vegada un conte que començava amb hi havia una vegada, i el que hi havia, aquesta vegada, era una vaca, una vaca gran i alegre que vivia en una granja amb el seu amic el porc. Cada dia, després de pasturar, la vaca l'anava al seu tancat on vivia amb els altres porcs i xerraven i reien durant una estona.

Un dia el porc li va dir a la vaca:

-Escolta , tu i jo ja fa molt de temps que ens coneixem i som amics oi?

-I tant- va respondre la vaca.

-Doncs et vull demanar un favor, tu i les teves companyes, cada dia sortiu a pasturar i torneu alegres, contentes,  amb la panxa plena i carregades de coses molt bones, que em podries portar alguna d'aquestes coses per mi un dia d'aquests? M'agradaria saber què hi ha fora d'aquestes tanques, i si es tan bo com sembla.

La vaca, ben contenta per la confiança que li acabava de fer el seu amic, li va dir que si i que li portaria el què  més li pogués agradar de tooooota la muntanya.

Contents tots dos es van dir adeu fins l'endemà. Mentre la vaca tornava a la seva quadra, rumiava que li portaria al porc, i ben aviat ho va tenir decidit. "li portaré herba de la que creix a la cara nord, que és la més bona de la muntanya, segur que li encantarà" I amb aquests pensaments, la vaca es va posar a jaure i va quedar ven adormida amb un somriure

L'endemà, el pastor va venir a buscar el ramat per portar-los a pasturar, com cada dia, i tot just obrir la porta, la vaca ja saltava d'alegria i corria, impacient, per arribar a la cara nord de la muntanya per collir la millor herba pel seu amic.

Quan va arribar a la cara nord de la muntanya, la vaca va buscar la zona mes humida, on l'herba creix mes gustosa, i va menjar tota la que va poder guardar en el seu estomac, després, tot xino xano i amb l'alegria que dona la feina feta, va tornar cap a la granja on l'esperava ansiós el seu amic. 

-Té, aquí tens, el millor del prat- Va dir la vaca, i va començar a treure el que portava guardat a la panxa .

El porc va quedar ben sorprès, al veure tot aquell munt d'herba, però com que confiava amb la seva amiga, la va tastar i li va dir.

-Ecs!! aquesta herba es calenta i molla , això és el millor que hi ha? quina decepció

-La vaca ben sorpresa, li va dir que recent collida era més bona i fresca, però que ella l'havia hagut de portar fins a la granja dins la panxa i clar s'havia escalfat. -Però no pateixis- li va dir, - demà quan sortim, et portaré una cosa que segur que t'encanta, i se'n va tornar cap a la seva cort una mica desil·lusionada, però amb coratge per seguir pensat què li podia portar al porc. 

Hi va estar donant voltes unes hores, i al final ho va veure clar, el riu! l'aigua fresca del riu es millor que la del pastor, on vas a parar, això segur que li agradarà al porquet, i va quedar dormida esperant l'alba per poder marxar.

A l'hora de cada dia, el pastor va obrir la porta i la nostra vaca va sortir ben contenta amb dues garrafes metàl·liques per poder carregar molta aigua pel porc, i la va anar a buscar allà on neix el riu, que l'aigua es ben  fresca i plena de la vida que després escampa per tota la vall, Per que és gracies a l'aigua que a la vall hi ha herba fresca, peixos als rius, insectes i animals als prats i boscos, i també és gracies a aquesta aigua, que hi ha boscos i prats amb flors i abelles. 

Va ser la última de tornar a la granja, perquè el naixement del riu es a la part alta de la muntanya, i a més a més havia de fer el viatge de tornada carregada amb pès, però només de pensar amb la cara de felicitat que faria el porc, ja se li passaven tots els mals. 

Només de veure-la arribar, el porc ja saltava d'alegria i es posava content. Estava ben nerviós per saber què li portava la seva amiga viatgera. 

-Aigua??, de tot el que hi ha allà fora, i tot els que porteu sempre i només em portes aigua? - Va replicar el porc al saber què duia la vaca a les gerres.

-No és una aigua qualsevol, es la mare del riu, és del lloc on brolla, on hi ha mes minerals i l'aigua es més fresca, aquesta aigua no té res a veure amb la que et posa el pastor- Va dir la vaca

-Tens raó- contestà el porc després de provar-la- Aquesta aigua és mes dolenta!!! està calenta i te gust a metall, no val res.... això t'agrada??

La vaca, ben estranyada, la va tastar .  - ECCCS!! no val res, aquesta aigua no és com la que hi he posat, s'ha escalfat amb el sol de tornada, i les gerres metàl·liques li han donat aquest mal gust, és molt dolenta!!! Però no pateixis que a la tercera va la vençuda, demà SI que el que et portaré serà del teu gust-  I va anar cap al seu llit a rumiar que li podia portar l'endemà.

Peró per molt que rumiava i rumiava, no li sortia res, pensava en totes les coses que hi havia fora de la granja i amb els gustos del porc, però no se li acudia res. I al final, va caure ben endormiscada mentre pensava. 

Aviat es va tornar a fer de dia, i com sempre, ben puntual, va arribar el pastor per obrir la tanca, aquest cop, la nostre vaca va ser la ultima de sortir, no sabia què podia fer, caminava mes per inèrcia que no pas perquè salpiqués on anava quan de cop : PATAXOF!!!!  Va posar les quatre potes en un bassal, va relliscar i tota ella va quedar coberta de fang. 

-Hi ha dies que val mes no aixecar-se del llit- Va pensar, i de cop, sense ni saber d'on ni com, li va venir al cap què era el que al porc més li podia agradar de tota la vall. Va córrer cap a dins la granja a buscar dues marranxes ben grosses , les va omplir del fang mes pudent i brut de la vall, el que tenia mes llot i mes brutícia, i mes animalons, i va córrer cap a la granja a portar-li al porc, aquesta vegada, ell no l'esperava encara, i el va agafar per sorpresa, estava d'esquenes quan la vaca va arribar i li va buidar tot el fang per sobre mentre li deia;  Sorpresa!!!

El porc, que no sabia d'on li baixava tot allò, va quedar ben quiet per un segon, i en sentir la pudor que feia aquell fang i veure's ben brut de dalt a baix, va començar a saltar d'alegria tot cridant - És el millor fang que m'he rebolcat mai, gracies, gracies... 

I la vaca, contenta  feliç de veure el seu amic saltant d'alegria, se'n va anar a dalt de la muntanya a veure aigua fresca del riu, i a menjar herba de la cara nord mentre pensava: Peró mira que n'arriba a ser de porc.