Prèvia : Vagi per endevant que desitjo tota la sort del mon als
acomodadors de l'auditori de Barcelona que estan en vaga desde fa 23
dies, espero sincerament que aconseguiu bona part dels objectius, sino tots. Dit
això, i respecte al mateix tema, passo a relatar-vos els fets, i després, la meva
opinió respecte als fets produits ahir, davant la porta de l'auditori,
quan els vaguistes varen intentar, sense èxit, evitar el concert de
Obeses3D.
FETS (La meva visió dels fets, es clar)
Ahir,
varem anar amb la meva dona, a 110 kms de casa, passant per 2 peatges, a
veure un concert que teniem entrades desde feia 9 mesos, sense saber,
que a l'auditori de Barcelona, lloc on es feia, els acomodadors, estaven
en vaga. Quan arribem, amb una hora d'antelació, ens trobem els
vaguistes a la porta, jo en vaig contar entre 30 i 40, ens informen, amb
pancarta i megàfon en ma, que fa 22 dies que estan en vaga, que se'ls
ha retallat el sou en un 62% , que estan contractats per ETT, alguns
desde fa 9 anys (el noi amb barba i megàfon), que l'auditori ha vulnerat
el seu dret a vaga perque ha contractat personal privat de seguretat,
que al no haver-hi acomodadors, no hi ha gent que sàpiga el pla de
seguretat, que no ens pensen deixar entrar, que volen que fem una queixa
escrita a l'auditori, i que aquest faci el concert un altre dia, i
repeteixen una i mil vegades consignes com "no nos mires, unete" "la
nostre millor arma, la solidaritat"
Hi ha un cordill
de mossos d'esquadra, que s'amplia a mida que s'acosta la hora del
concert, primer amb mes efectius, despres , passades les 20:30 (hora
d'obrir portes) amb antidisturbis, que d'entrada, augmenten el cordill i
no fan res mes.
Passa una hora, i entre crits, nervis
, mes crits i mes nervis, surt Arnau Tordera, cantant del grup Obeses,
que estan a dins , juntament amb una trentena de musics, i cantants,
esperant per començar el concert, demana calma i silenci per poder
escoltar als vaguistes, els hi proposa que exposin la seva prespectiva
dels fets, que diguin el què demanen, que informin a la gent del què
poden fer, i que després deixin que la gent decideixi lliurament si
firma o no, i si entra o no. Els vaguites, accepten només la part del
tracte que a ells els va bé, aprofiten el silenci per explicar tot el
que volen, quan algu del públic els interrompt, crec recordar que unes 6
o7 vegades, la resta li demana silenci, la gent els vol escoltar. Quan
es l'hora de cumplir la serva part, i deixar que els assistents decidim
lliurament signar o no, i entrar o no, ens informen, ara ja a crits un
altre cop, una noia, situada a la dreta del noi de la barba i megàfon ,
se la veia molt tensa, normal la situació no era per menys, que si la
vaga no es consuma no es efectiva i no serveix de res, es a dir, que no
s'aparten.
Quan passaven 5 minuts de les 21:30, els
mossos avisen que tenen ordres de disoldre la concentracio, i que si no
s'aparten ells voluntariament, ho faran els cossos d'antidisturbis, crec
que serien una dotzena, si hi arribaben, el vaguistes s'hi neguen, els
antidisturbis, s'agrupen a la dreta del senyor del megàfon, fan un
cordill de seguretat, i apreten als vaguistes com si els estessin
escombrant, els aparten de la porta, com aquell que aparta un tros de
brossa que no dixa obrir la porta del carrer amb una escombra, fan un
cordill perque no vagin a molestar a la gent que vol entrar, i s'acaba
el xou en poc menys de 8 minuts.
CONCLUSIÓ I OPINIÓ (també la meva, evidentment)
Els
vaguistes ho han fet, un cop més, de la pitjor manera possible. Han
aconseguit, que gent que podriem estar al seu costat, ahir, enmig de una
situació de nervis i crits , ens sentíssim insultats, als ser titllats
una vegada i una altre de insolidaris. Van crear bàndols , o estas amb
la patronal o estas amb el treballador, cridaven, per tant varen dividir
i varen enfrontar, sense saber qui hi havia al públic, ni a quí estaven
parlant.
Desde l'altre banda de la pancarta, no es veia gent
lluitant pels seus drets, es veia gent, exigint que tu lluitessis pels
seus drets, (esta batalla es de todos, deien). Malgrat la posició que
ells consideren pacífica, (ho cridaven mentre els mossos els treien),
ells van actuar amb un acte de força, la prohibició a l'acces a un lloc,
es un acte de força, i si ataques amb força només pots esperar la força
com a resposta, i aixó és el que van tenir. Jo hagués preferit un desenllaç molt diferent.
Tot i tenir raó
amb el motiu de vaga, amb el què demanaven, amb el paper que volien que
signessim, inclús amb la petició de queixa al Auditori, al final, el que
van aconseguir, es unes desenes de persones aplaudint a un acte de
violència.(jo no, per cert) En cap moment criticaré al equip antidisturbis, les úniques
opcions que tenien eren, fer el que van fer, o deixar que s'anulés el
concert. I d'això va el meu ultim punt i reflexió :
SOLIDARITAT I LLIBERTAT
A
dins 40 persones volen fer una feina que esta programada desde fa , al
menys 9 mesos, a fora unes 40 persones volen privar l'accés a
l'auditori, fruit de una vaga que dura 22 (ara ja 23) dies, exigeixen
solidaritat pero no ofereixen res (al menys no s'hi veu) exigeixen
comprensió i suport, però en cap moment van fer el mes mínim gest de
preguntar o interessar-se per la gent que revia els "danys col·laterals"
de la seva acció , demanen ajuda, però la imatge que arriba és de
menyspreu a la teva capacitat de decidir si els hi dones suport o no.
En nom de la llibertat de vaga reprimeixen a la gent en la seva
llibertat d'acció.
No em puc treure del cap la frase de
la noia nerviosa, plena de raó , per cert "Si la vaga no es fa efectiva,
no serveix de res". La reflexió final és, la vaga no es pot fer efectiva
mai de la manera que ho vau fer, o us treuen aquests antidisturbis o en
vindran mes, per tant. Voleu dir que esteu lluitant de la manera correcte? lluiteu contra qui toca?
Seguiu
lluitant, busqueu la manera de tenir veu i complicitat, ajuda i
solidaritat, però no us arribarà exigint-la, us arribarà respectant,
informant i com sempre, treballant, treballant i treballant. Salut i,
sincerament, força i coratge.
NO A LA VIOLÈNCIA EN CAP SENTIT I SOTA CAP CONCEPTE.
viernes, 22 de mayo de 2015
Suscribirse a:
Entradas (Atom)